Osaka - 大阪

Osaka és l'última ciutat on vam estar durant el nostre viatge al país nipó; des d'allà també vam visitar Hiroshima i Miyajima. Tot i que no és la ciutat més interessant del món, està força bé per passar-hi un parell de dies i tornar a la civilització després del Mont Koya. La ciutat és el centre econòmic de la regió de Kansai i és una ciutat important en el comerç internacional del Japó. Nosaltres hi vam estar molt poc temps i plovia, però vam tenir temps per passejar al costat del riu Yodo i veure més cirerers florits. Una de les atraccions principals de la ciutat és el Castell d'Osaka, la construcció del qual va acabar el 1583; tanmateix, com molts edificis al Japó, ha estat destruït i reconstruït diverses vegades al llarg de la historia i el castell actual data de 1931.

Kyoto - 京都

Si Tokyo ens havia deixat amb la impressió de ciutat moderna i cosmopolita allunyada de l'imaginari nipó que havíem anat creat al llarg dels anys, Kyoto sí que era el Japó tradicional que ens havien venut: temples, palaus imperials, geishes, jardins, parcs,... Si ens haguèssim creuat amb algun samurai, no ens hauríem sorprès! El primer dia, vam visitar els barris de Gion i Ponto-cho. Gion és un barri concorregut als vespres, ja que hi ha molts bars i restaurants i les geishes i maikos (aprenents de geisha) hi acudeixen a reunir-se amb els seus clients. El petit barri de Ponto-cho, a prop de Gion, es caracteritza pels seus carrerons estrets amb edificis de fusta amb fanalets a les portes, que et traslladen al Japó antic.

Kyoto és el cor històric i cultural del Japó, amb 17 espais declarats Patrimoni de la Humanitat, 1600 temples budistes i més de 400 santuaris xintoistes. A més a més, va ser la capital imperial del Japó durant gairebé mil anys i per això, conserva alguns edificis oficials, com el Gosho (el palau imperial), construït originàriament el 794, ha estat restaurat i reconstruït diverses vegades a causa del foc. Actualment, encara s'hi fan molts actes oficials, com ara l'entronització dels nous emperadors. El palau està rodejat per un parc immens, on hi ha un estany amb carpes, cirerers i pruners. També vam visitar el castell Nijo, construït el 1603, que és molt diferent dels que estem acostumats, ja que és com la típica casa japonesa amb les portes corredisses de paper, els terres coberts de tatami i un passadís de fusta alçat rodejant la casa; aquest corredor tenia una funció defensiva, ja que hi ha un tauló que no està del tot collat a l'estructura i quan algú hi passa, emet un so semblant al cant d'un rossinyol.  

 

Evidentment, vam visitar alguns dels temples, alguns dels quals estaven situats a llocs insospitats de la ciutat; la majoria de temples no són només un edifici, sinó que són diferents temples envoltats de jardins i patis, com ara el Daitoku-ji, que consta de 24 temples i subtemples, la majoria dels quals, quan hi van anar, no estaven oberts al públic. El temple més famós que vam veure a ser el Kinkaku-ji, el temple del pavelló daurat, que té un llac al costat i està rodejat de jardins tan grans que gairebé es podria dir que el temple és en un bosc, si no fos per les multituds de visitants que hi ha i que tot està extraordinàriament ben cuidat.

Un altre temple que ens va agradar molt va ser el Ryojan-ji, que té uns jardins japonesos espectaculars; els jardins tradicionals japonesos són una composició artística de pedres i algun arbust o molsa, envoltats per una paret. En principi, estan dissenyats per ser observats des de l'exterior, la porxada del temple o alguns dels passadissos exteriors que uneixen els edificis, i ajudar a la meditació. Alguns d'aquests jardins tenen un autor conegut, però concretament el Ryojan-ji no se sap qui el va idear ni quina era la interpretació de la composició que va crear. Després, vam visitar el temple Ninna-ji, que té una pagoda de cinc pisos. Les pagodes són una construcció de la tradició budista present en alguns països asiàtics, moltes tenen cinc pisos perquè representen la terra, el foc, el vent, l'aigua i el cel, però se'n poden veure de més petites i de més grans a diferents indrets.

 

En un altre temple, el Kitano Tenman-gu, hi fan un mercat el dia 25 de cada mes i aprofitant que teníem una estona, ens hi vam acostar; el mercat no era res de l'altre món, venien artesania i menjar, però ens va agradar molt, perquè hi vam anar una època que feien molts festivals i activitats típiques. Quan vam arribar, estaven fent la cerimònia del te i tocant música tradicional; també hi havia moltes nenes vestides de blanc i vermell amb la cara pintada de blanc que assistien a una cerimònia. Però sens dubte, el temple més curiós que vam veure és el Fushimi Inari Taisha dedicat als déus de l'arrós i el sake. Hi ha cinc santuaris al llarg d'un camí de quatre quilòmetres que s'enfila a una muntanya; el camí està escortat per centenars de portes taronges, que al capvespre agafen un aire misteriós, i algunes dotzenes de guineus de pedra, el símbol del déu Inari. Aquestes portes són un símbol xintoista i n'hi ha de diferents tipus i mides a molts llocs del Japó.

 

L'últim dia a Kyoto el vam aprofitar per veure diferents llocs on hi havia cirerers florits. Al matí, vam anar al Camí del Filòsof, un camí paral·lel a un canal proper a la base de les muntanyes d'Higashiyama, que està envoltat per cirerers i altres arbres. Aquest racó de la ciutat rep aquest nom perquè el filòsof nipó Nishida Kitaro el recorria cada dia mentre meditava. El trajecte que transcorre en un barri residencial tranquil de Kyoto i hi ha alguns temples propers al camí: el Honen-ji, el Ginkaku-ji i el Nanzen-ji, nosaltres només vam visitar aquest últim (bàsicament, perquè els altres encara estaven tancats), on a part de diferents temples i pagodes, un dels seus trets distinctius és un aqüeducte construït a finals del segle XIX per a transportar aigua i béns entre Kyoto i el llac Biwa.

 

Tokyo - 東京

El nostre viatge pel Japó va començar per Tokyo, una ciutat nova reconstruïda gairebé per complet després de la Segona Guerra Mundial. Va esdevenir la capital del Japó el 1868 i va passar d'anomenar-se Edo a Tokyo, que vol dir capital de l'est. La veritat és que la ciutat no em va agradar gaire: molts edificis, moltes llums, molta gent i moltes coses a friquis, però no era el Japó que jo m'havia imaginat. El primer dia, vam anar a Shibuya, on hi ha un dels encreuaments de carrers més concorreguts del món, i al districte de Roppongi, que està ple de bars i botigues i des d'on es pot veure la Torre de Tokyo.

L'endemà, ens vam llevar d'hora i vam anar al mercat de peix de Tsukiji, on subhasten el peix per als restaurants i botigues; la nostra visita va acabar amb un esmorzar a base de sushi, abans de les 7 del matí! Quins records i quines ganes de menjar sushi! El mercat de peix va ser una de les millors coses de Tokyo. Un dels altres llocs que més em van agradar va ser el districte de Yanaka, que conserva els carrerons estrets i les cases petites i estretes tradicionals, ja que es va escapar dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Al barri, hi ha un cementiri molt gran, 7000 tombes, famós pels cirerers especialment a la primavera, quan floreixen.

També vam visitar el parc Ueno, i els jardins imperials que estan molt a la vora, on els cirerers començaven a estar florits i el districte de Ginza, que va ser la primera zona comercial de la ciutat, on a partir de finals del segle XIX, es van poder començar a veure els primers edificis d'estil occidental del Japó. Al barri d'Asakusa, hi ha el temple Senso-ji, que és el temple més antic de Tokyo, fundat el 628. No està malament, però no té ni punt de comparació amb altres temples budistes, com els de Kyoto, que vam visitar més endavant. L'atmosfera que s'hi respira no és tan autèntica i la restauració durant la post-guerra, l'ha deixat amb un aire falsament històric que no em va acabar de convèncer.

De nit, vam anar a veure el pont de l'Arc Iris, que s'il·lumina gràcies a la llum solar recollida durant el dia. Després, vam anar al districte de Kabukicho, que és una mena de "barri roig" de Tokyo, però el barri estava ple de sales de pachinko, un joc recreatiu semblant al pinball, al qual es veu que els japonesos estan molt viciats. També vam anar a un parell de districtes curiosos de la ciutat, com ara Akihabara, on pots comprar aparells electrònics de tot tipus i de totes les èpoques, entre altres coses, venien walkie-talkies, i per cert, eren caríssims! 

Al final del nostre viatge, vam tornar a Tokyo i vam visitar el parc de Shinjuku on ja hi havien els cirerers florits i tothom estava celebrant el hanami, el festival en el qual fan picnics als parcs i jardins de la ciutat per observar els cirerers. Tot i que ja havíem vist cirerers a altres llocs, ens va agradar molt. És una bona època per a visitar la ciutat!