Takaragawa - 宝川

Després de l'activitat frenètica a Tokyo, vam anar a un lloc totalment diferent: Takaragawa, un poblet petit enmig de les muntanyes famós pels seus onsens, els banys termals. Ens vam allotjar a un ryokan, que és un hotel tradicional amb tatami i futons, on serveixen menjar tradicional. Només d'arribar et  donaven un yukata, un bata amb un obi (cinturó) per estar per allà i no haver-te d'anar treient i posant-te la roba quan anessis als banys termals. El tema dels yukates i els kimonos és tot un món; quan vam arribar a l'habitació, hi havia un tríptic, que vam llegir amb deteniment, gràcies a això vam descobrir que la part esquerra d'aquestes peces de vestir ha d'anar sobre la dreta, perquè al revés és com els posen als difunts. una altra història és el tanzen, que és una peça d'abric més gruixuda que el yukata i es posa per sobre; segons el nostre tríptic de referència, el cinturó es posa per sobre el tanzen, però al ryokan, vam veure que tothom ho feia com li semblava.

Els banys termals van ser una de les experiències memorables del nostre viatge al Japó. Com es pot veure a les fotos, hi havia neu i feia una mica de fred, però a dins de l'aigua s'hi estava molt bé; l'únic problema era a l'hora d'entrar i sortir. Al costat de les piscines, hi havia vestidors on deixar la roba i agafar la tovallola per anar a l'aigua; els homes portaven una tovalloleta petita, i es tapaven com podien, i les dones portàvem una tovallola gran, que per cert, banyar-se embolicada (i aconseguir que la tovallola no es mogui gaire) és més complicat del què sembla. Finalment, hi havia el dubte de què fer amb la tovallola petita; en algun lloc, havia llegit que no s'havia de posar dins l'aigua, perquè podia estar bruta i llavors, s'embrutava l'aigua, però no li trobo gaire el sentit si les dones entràvem amb una tovallola gran. La majoria de gent o bé la deixava a una vora de la piscina, o bé se la posaven, seca o molla, al cap.

Exposició de fotografia

Des d'ahir i fins diumenge que ve, a la Sala de Cal Bach de Prats, tenim exposades les fotos del curs de fotografia que vam fer a finals d'any. Durant un parell de mesos, cada dimecres, el Jordi Palau ens feia classe i cada setmana teníem deures, per a què practiquèssim. Els alumnes del curs vam ser: M. Teresa Borralleras, Jordi Calderón, Gerard Ció, Esther Codina, Marisol Costa, Maria Mayans, Ester Moya, Carme Pont, Ricard Puigferrat, Gemma Pujol, Xavier Serra i Albert Subirà. També vam fer un parell d'excursions per a tirar fotos a l'aire lliure: una a la riera, una mica accidentada, i una altra a Sant Andreu de Llanars, on vaig fer de model i tot!

La foto de dalt és una de les que tinc exposades, si voleu veure'n més, podeu venir dissabte de 6 a 8 de la tarda i diumenge d'11 a 2 del migdia i de 6 a 8 de la tarda. Ja que estic posada a ensenyar-vos fotos, us deixo la meva primera obra amb el Photoshop; espero que us agradi i que vingueu a veure l'exposició!

Carcassonne

L’any passat (imagineu-vos si fa dies, que us parlo d’abans de l’última entrada a aquest blog), la meva mare va anar a Philly a veure la Júlia (i la Marta i el David, de pas que hi anaven van aprofitar-ho!). El cas és que es veu que la meva germana i el meu cunyat estaven força enganxats a un joc de taula anomenat Carcassonne, que consisteix en fer pobles i ciutats medievals i sumar punts quedant-te territoris. Doncs bé, per algun motiu van arribar a la conclusió que jo havia de conèixer aquest joc i el van portar cap aquí; i lògicament, jo em vaig viciar una mica, cosa que tampoc és gaire difícil.

Després d’això, per Reis, em van regalar un cap de setmana a Carcassonne, a França, suposo que per tal de millorar la meva tècnica! I, de fet, ja fa un parell de mesos, que hi vam anar. Vam marxar el dissabte d’hora el matí i vam tornar diumenge el vespre. Era un cap de setmana força ventós, però ens va agradar molt i vam fer moltes fotos. Carcassonne és una ciutat emmuralluda molt ben conservada; avui en dia però, la ciutat ha crescut molt cap a l’altra banda del riu.

Pel que diu la llegenda, la ciutat es diu Carcassonne, perquè quan Carlemany assetjava la ciutat, la princesa Carcas liderava la defensa de la ciutat, ja que el seu marit, el rei, s’havia mort. Com que la ciutat estava sitiada no podia entrar-hi menjar i Carlemany es pensava que no tardarien gaire temps a rendir-se. La princesa va atipar un porc i el va llançar per sobre les muralles contra Carlemany, que, en veure que es podien permetre malgastar l’aliment d’aquesta manera, va decidir deixar-ho estar. Després, la princesa (Carcas) va tocar (sonne) la campana de l’església per anunciar les bones notícies als ciutadans.

Quines coses!

Avui, he trobat això aquí al pis. I jo que em pensava que abans feiem servir el mateix nom que en anglès! Doncs bé, he buscat una mica d’informació i aquest personatge-detergent a Nord-Amèrica, s’ha dit sempre Mr. Clean i a la Gran Bretanya, Flash (com aquell petit ésser de color vermell del Súper 3). Va néixer el 1958, a Puerto Rico i quatre anys després, per votació popular, el van batejar amb el nom de Veritably; o sigui Mr. Veritably Clean, alguna cosa com "Sr. Veritablement Net". Pel què fa al nom, a la majoria de països europeus s’anomena "Mr. Proper". És curiós que a França, es diu Monsieur Propre, aquests fan servir una paraula francesa que s'assembla a la versió anglesa, i aquí al Canadà (que això del bilingüisme a les etiquetes ho porten molt bé), Monsieur Net. Com a curiositat, es veu que els seus creadors es van inspirar en una persona real, un soldat de la marina dels Estats Units, però la majoria de gent es pensa que és una mena de geni. També he trobat que si fas servir Linux, tens l’opció de “make mrproper”, cosa que jo no faria, perquè segur que acabaria esborrant alguna cosa de vital importància pel bon funcionament del meu pobre i estimat ordinador… Finalment, he trobat aquest vídeo que és d’un anunci dels anys 50.

The Rhinoceros Party (or Rhino Party)

Ja us vaig explicar que a la universitat feia una assignatura que tracta diferents aspectes de la cultura i la societat canadenca. Doncs bé, fa alguns dies, vam parlar de política i vaig descobrir un partit que crec que heu de conèixer: the Rhinoceros Party.

Fundat l’any 1963 per Jacques Ferron, el seu objectiu era fer sàtira política des de dintre mateix de la política i introduir un toc humorístic a la campanya. Alguns dels seus membres es definien com a marxistes-lennonistes, en referència a Groucho Marx i John Lennon. Mai van aconseguir representació parlamentària. De fet, ni ells mateixos ho esperaven i entre les seves promeses electorals, tenien la de dissoldre el parlament i iniciar una altra campanya immediatament, en cas de guanyar les eleccions. Tot i no aconseguir mai asseure’s al parlament, el 1984, va ser el quart partit més votat. El Rhinoceros Party es va dissoldre el 1993, després de la mort del fundador i, sobretot, degut a la imposició de normes més estrictes als partits. A la pàgina web del partit, hi ha informació sobre la iniciativa de reanimar-lo.

Algunes de les promeses electorals destacades del Rhinoceros Party eren:

• Abolir la llei de la gravetat.
• Derribar les Rocalloses, per tal que els habitants d’Alberta poguessin veure la posta de sol del Pacífic.
• Annexionar els Estats Units, que es convertirien en una regió del Canadà i evitar d’aquesta manera el control estranger dels recursos naturals del país.
• Abolir el medi ambient, perquè mantenir-lo net és massa difícil i ocupa molt espai.
• Prohibir les pistoles i la mantega, perquè totes dues maten.
• Comptar totes les illes, per veure si els americans n’havien robat alguna.
• Declarar la guerra a Bèlgica, perquè el Tintín mata un rinoceront en una de les seves aventures. Després, proposar de cancel·lar l’atac, a canvi d’una entrega de musclos i cervesa belga a la seu del partit, cosa que l’ambaixada belga al Canadà va fer!

Un parell d'apunts sobre aquest país

El post d’avui és un d’aquells que potser llegireu, però no crec que comenteu gaire. Bàsicament, tenia ganes d’explicar-vos alguna coseta i com que encara no he començat les classes i per no haver de parlar de la barbacoa a la qual he anat i repetir-me el divendres, que vaig a una altra (sí, això és el paradís dels hot dogs i les hamburgers with onion, ketchup and everything you can imagine!), doncs he decidit que us parlaria d’una cosa que podríem dir que és de ‘cultura general’, o que forma part d'un ‘coneixement totalment inútil però curiós’.

El Canadà està organitzat en províncies i territoris. Hi ha 10 províncies i només tres territoris (la majoria de terreny situat a més de 60’ de latitud a l’oest de la badia de Hudson està comprès en aquests territoris). La principal diferència entre una província i un territori és que la corona (britànica) va atorgar el poder a les províncies gràcies a la constitució de 1867 i els territoris van ser creats pel govern federal.

Bé, el cas és que quan arribes aquí t’adones que aquestes províncies tenen com un eslògan que de fet no se’n diu així, se’n diu motto, que (segons la gent del wikipedia) descriu la motivació o intenció general d’un grup social o d’una organització. A classe de francès, ja m’havien explicat que el Canadà en té (From Sea to Sea – de la mer jusqu’à la mer, que aquí tot és molt bilingüe) i que el Québec també, je me souviens, en teoria, en record al seu passat francès, però em pensava que era la única regió que en tenia, perquè com que abans eren francesos i a França diuen allò de Liberté, Égalité, Fraternité... però es veu que no són els únics.

L’altre dia, vaig descobrir que Vancouver també en tenia un de lema d’aquests – By Sea, Land and Air We Prosper (aquest a més a més rima!). Llavors, vaig pensar que seria curiós buscar els mottos de les diferents províncies del Canadà (a mi, almenys, em va tenir entretinguda una bona estona...). Són aquests:

British Columbia: Splendour without diminishment
Quebec: je me souviens
Ontario: Loyal she began, loyal she remains
Nova Scotia: One defends and the other conquers
New Brunswick: Hope restored
Manitoba: Glorious and free
Prince Edward Island: The small protected by the great
Saskatchewan: Strength from Many Peoples
Alberta: Strong and free
Newfoundland and Labrador: Seek ye first the kingdom of God

Northwest Territories: The New North
Nunavut: Our land, our strength

Aquests dos últims són dos territoris. Si ho compteu, veure que en falta un; és el territori del Yukon, que està a sobre la British Columbia (on jo estic) i fa frontera amb Alaska, que és l’únic que no en té. Els mottos no fan referència tots a un mateix tema: alguns parlen de llibertat, d'altres gairebé sembla que enyorin formar part d'un imperi, alguns recorden un passat gloriós i d'altres es descriuen geogràficament.

Ja està, s'ha acabat el parèntesis cultural... de moment!