Los Angeles

La nostra ruta pel Far West va començar, després d'un retard per culpa de la vaga de controladors francesos, a Los Angeles, ciutat que teníem poc interès per visitar i que, efectivament, no ens va agradar gaire. Es pot dir que només vam passar un matí a la ciutat, ja que quan vam arribar, tard i cansats, vam anar a buscar el cotxe de lloguer, ens vam familiaritzar una mica amb el canvi de marxes automàtic i el trànsit americà i vam anar a dormir.Per tant, l'endemà, primer, vam anar a Hollywood, al Passeig de la Fama, on hi ha les estrelles dels famosos i el teatre xinès amb les emprentes dels actors i directors de cine. La veritat és que és un dels carrers més decadents i desangelats on he estat mai, brut i amb botigues que sembla que hagin estat abandonades des de fa décades.

 

Després, vam anar a Santa Monica, passant per Rodeo Drive i Beverly Hills, que ja són zones més maques, netes amb jardinets i botigues exageradament cares. En comparació amb Hollywood, sembla impossible que sigui la mateixa ciutat. Santa Monica és una ciutat de clima mediterrani al costat de l'oceà Pacífic, enganxada a Los Angeles. Vam anar a fer una volta per la platja, on hi ha les típiques casetes dels socorristes i pel moll, on acaba la ruta 66 i hi ha atraccions, sí, a sobre del moll de fusta, hi ha una muntanya russa, cavallets i una nòria que funciona amb energia solar.

De camí cap a Las Vegas, vam passar per Calico, un poble miner de finals del segle XIX, al desert de Mojave, on es poden veure les cases, botigues, l'estació de tren, etc. típiques de les pel·lícules de l'oest.

Hiroshima i Miyajima - 宮島

Abans d'acabar l'any, m'he decidit a acabar d'explicar el nostre viatge pel Japó; una mica més, i ho explico quan faci un any que hem tornat. Abans de tornar cap a Tokyo, vam visitar Hiroshima i Miyajima, al sud d'Osaka. A Hiroshima, bàsicament, vam visitar el centre de la ciutat on, hi ha el parc d'Hiroshima ple de cirerers, el memorial per la pau, un parc amb escultures en record de les víctimes de la primera bomba atómica, el 6 d'agost de 1945; entre altres escultures, vam veure la Flama de la Pau, que s'apagarà quan es destrueixi l'última arma nuclear del món. A l'altra banda del riu, hi ha l'A-Bomb Dome, un edifici d'oficines construït l'any 1915, a sobre del qual, va explotar la bomba, que és dels pocs que no es va esfondrar i s'ha mantingut tal com va quedar després de l'explosió.

Des d'Hiroshima, es pot anar en ferri a l'illa d'Itsukushima, anomenada popularment Miyajima, on hi ha un torii (arc) xintoista flotant, és considerat un dels paisatges més boncis del Japó i l'Unesco va declarar-lo patrimoni de la humanitat. Quan baixa la marea, les potes de l'arc queden al descobert i s'hi pot arribar caminant.

Osaka - 大阪

Osaka és l'última ciutat on vam estar durant el nostre viatge al país nipó; des d'allà també vam visitar Hiroshima i Miyajima. Tot i que no és la ciutat més interessant del món, està força bé per passar-hi un parell de dies i tornar a la civilització després del Mont Koya. La ciutat és el centre econòmic de la regió de Kansai i és una ciutat important en el comerç internacional del Japó. Nosaltres hi vam estar molt poc temps i plovia, però vam tenir temps per passejar al costat del riu Yodo i veure més cirerers florits. Una de les atraccions principals de la ciutat és el Castell d'Osaka, la construcció del qual va acabar el 1583; tanmateix, com molts edificis al Japó, ha estat destruït i reconstruït diverses vegades al llarg de la historia i el castell actual data de 1931.

Cinc anys i un dia

Avui, fa cinc anys i un dia que vaig escriure per primera vegada a aquest blog. Aquest és el primer any que m'oblido de l'aniversari del blog, tot i que ha estat el primer que he pensat quan m'he despertat, o sigui que només m'ha passat per alt per poques hores. Aquests són els enllaços dels altres aniversaris: primer, segon, tercer i quart. Deixant de banda el sushi, la literatura els tatamis, la traducció i els noodles, la novetat més destacada d'aquest últim any ha estat el nostre casament, ja fa gairebé cinc mesos. Com passa el temps!

Mont Koya - 高野山

El Mont Koya és una muntanya sagrada a la regió de Kansai, entre Kyoto i Osaka. El 816, s'hi va establir una comunitat budista i van fundar l'escola de Shingon. Un dels llocs més interessants és l'Oku-no-in, un cementiri molt gran, on se suposa que hi ha la tomba de Kobo Daishi, el fundador d'aquesta branca del budisme; tot i que molts creients creuen que realment no està mort, sinó que està meditant i, per això, li deixen menjar com a ofrena.

Actualment, al poble hi ha més de 100 monestirs, en alguns dels quals pots allotjar-t'hi i tastar el menjar budista vegetarià que hi fan, tot i que a mi el tofu per esmorzar no m'acaba de fer el pes. Al matí, també vam poder assistir a dues cerimònies, el servei matinal i el ritual del foc dedicat al déu Goma.

Nara - 奈良

Nara, a aproximadament una hora de Kyoto, va ser la primera capital permanent del Japó (710); abans, canviaven la capital del país cada vegada que un nou emperador es moria. Algunes dels llocs més importants de la ciutat es troben a dins el parc de Nara, que acull 1200 cèrvols. Els cèrvols eren considerats els missatgers dels déus i avui en dia, tenen l'estatus de Tresor Nacional i campen pel parc al seu aire buscant turistes que els donin galetes. Una de les atraccions de Nara és el Daibutsu (gran buda) del temple Todai-ji, que data del 746, quan l'emperador Shomu va fer construir-lo per protegir la població de la verola, i és una de les figures de bronze més grans del món; medeix 15 metres. A prop de l'estàtua, hi ha una columna de fusta amb un forat a la base, que és exactament igual de gran que el forat del nas del gran buda; la tradició diu que si aconsegueixes esmunyir-t'hi, en la propera vida, assoliràs el nirvana. Per si algú s'ho està preguntant, no, nosaltres no vam intentar passar-hi, sobretot, perquè en aquell moment només ho feien nens, i ja en vam veure algun de gran que tenia problemes!



Kyoto - 京都

Si Tokyo ens havia deixat amb la impressió de ciutat moderna i cosmopolita allunyada de l'imaginari nipó que havíem anat creat al llarg dels anys, Kyoto sí que era el Japó tradicional que ens havien venut: temples, palaus imperials, geishes, jardins, parcs,... Si ens haguèssim creuat amb algun samurai, no ens hauríem sorprès! El primer dia, vam visitar els barris de Gion i Ponto-cho. Gion és un barri concorregut als vespres, ja que hi ha molts bars i restaurants i les geishes i maikos (aprenents de geisha) hi acudeixen a reunir-se amb els seus clients. El petit barri de Ponto-cho, a prop de Gion, es caracteritza pels seus carrerons estrets amb edificis de fusta amb fanalets a les portes, que et traslladen al Japó antic.

Kyoto és el cor històric i cultural del Japó, amb 17 espais declarats Patrimoni de la Humanitat, 1600 temples budistes i més de 400 santuaris xintoistes. A més a més, va ser la capital imperial del Japó durant gairebé mil anys i per això, conserva alguns edificis oficials, com el Gosho (el palau imperial), construït originàriament el 794, ha estat restaurat i reconstruït diverses vegades a causa del foc. Actualment, encara s'hi fan molts actes oficials, com ara l'entronització dels nous emperadors. El palau està rodejat per un parc immens, on hi ha un estany amb carpes, cirerers i pruners. També vam visitar el castell Nijo, construït el 1603, que és molt diferent dels que estem acostumats, ja que és com la típica casa japonesa amb les portes corredisses de paper, els terres coberts de tatami i un passadís de fusta alçat rodejant la casa; aquest corredor tenia una funció defensiva, ja que hi ha un tauló que no està del tot collat a l'estructura i quan algú hi passa, emet un so semblant al cant d'un rossinyol.  

 

Evidentment, vam visitar alguns dels temples, alguns dels quals estaven situats a llocs insospitats de la ciutat; la majoria de temples no són només un edifici, sinó que són diferents temples envoltats de jardins i patis, com ara el Daitoku-ji, que consta de 24 temples i subtemples, la majoria dels quals, quan hi van anar, no estaven oberts al públic. El temple més famós que vam veure a ser el Kinkaku-ji, el temple del pavelló daurat, que té un llac al costat i està rodejat de jardins tan grans que gairebé es podria dir que el temple és en un bosc, si no fos per les multituds de visitants que hi ha i que tot està extraordinàriament ben cuidat.

Un altre temple que ens va agradar molt va ser el Ryojan-ji, que té uns jardins japonesos espectaculars; els jardins tradicionals japonesos són una composició artística de pedres i algun arbust o molsa, envoltats per una paret. En principi, estan dissenyats per ser observats des de l'exterior, la porxada del temple o alguns dels passadissos exteriors que uneixen els edificis, i ajudar a la meditació. Alguns d'aquests jardins tenen un autor conegut, però concretament el Ryojan-ji no se sap qui el va idear ni quina era la interpretació de la composició que va crear. Després, vam visitar el temple Ninna-ji, que té una pagoda de cinc pisos. Les pagodes són una construcció de la tradició budista present en alguns països asiàtics, moltes tenen cinc pisos perquè representen la terra, el foc, el vent, l'aigua i el cel, però se'n poden veure de més petites i de més grans a diferents indrets.

 

En un altre temple, el Kitano Tenman-gu, hi fan un mercat el dia 25 de cada mes i aprofitant que teníem una estona, ens hi vam acostar; el mercat no era res de l'altre món, venien artesania i menjar, però ens va agradar molt, perquè hi vam anar una època que feien molts festivals i activitats típiques. Quan vam arribar, estaven fent la cerimònia del te i tocant música tradicional; també hi havia moltes nenes vestides de blanc i vermell amb la cara pintada de blanc que assistien a una cerimònia. Però sens dubte, el temple més curiós que vam veure és el Fushimi Inari Taisha dedicat als déus de l'arrós i el sake. Hi ha cinc santuaris al llarg d'un camí de quatre quilòmetres que s'enfila a una muntanya; el camí està escortat per centenars de portes taronges, que al capvespre agafen un aire misteriós, i algunes dotzenes de guineus de pedra, el símbol del déu Inari. Aquestes portes són un símbol xintoista i n'hi ha de diferents tipus i mides a molts llocs del Japó.

 

L'últim dia a Kyoto el vam aprofitar per veure diferents llocs on hi havia cirerers florits. Al matí, vam anar al Camí del Filòsof, un camí paral·lel a un canal proper a la base de les muntanyes d'Higashiyama, que està envoltat per cirerers i altres arbres. Aquest racó de la ciutat rep aquest nom perquè el filòsof nipó Nishida Kitaro el recorria cada dia mentre meditava. El trajecte que transcorre en un barri residencial tranquil de Kyoto i hi ha alguns temples propers al camí: el Honen-ji, el Ginkaku-ji i el Nanzen-ji, nosaltres només vam visitar aquest últim (bàsicament, perquè els altres encara estaven tancats), on a part de diferents temples i pagodes, un dels seus trets distinctius és un aqüeducte construït a finals del segle XIX per a transportar aigua i béns entre Kyoto i el llac Biwa.