El cap de setmana passat, vaig anar a Viena. M'ha fet molta gràcia, perquè quan vaig tornar, vaig llegir un article d'opinió al Periódico que parlava de Viena i m'ha agradat molt. I m'he sentit una mica identificada amb el Narcís Comadira, que ha escrit l'article, perquè també va anar a menjar pastís sacher al Café Sacher, que, segons diuen, és on tenen la recepta original, i també es va quedar amb ganes de comparar-lo amb d'altres sacher, com la de l'hotel Imperial o la de la pastisseria Demel, que totes dues surten a la guia, però, lògicament, si només hi vas tres dies, t'has de decidir (per molt greu que em sàpiga, no seria sa passar-se el dia menjant dolços).
Com que ja s'acosta Nadal, tot estava decorat i il·luminat, cosa força necessària perquè es feia fosc a les 4 de la tarda. Hi havia molts mercats, on venien decoracions nadalenques, Glühwein (un vi calent), i moltes coses per menjar... però moltes! Em vaig quedar bocabadada, de debò, vaig tardar una estona a reaccionar i a decidir què menjava; hi havia de tot Bratwurst, entrepans de vàries coses, castanyes i patates a la brasa i també coses dolces, és clar! La foto d'aquí dalt és del mercat que hi havia a davant l'ajuntament.
Un cop superat aquest primer impacte, vam poder veure altres coses. Vam anar a l'Stephansdom, a la Hundertwasserhaus, i al Schönbrunn (a la foto), que era la residència d'estiu dels emperadors. Hi vam entrar amb una audioguia i gràcies a això, vam saber que en una d'aquelles sales Mozart havia tocat per primer cop, quan tenia 4 o 5 anys, i llavors s'havia tirat als braços de l'emperadriu Maria Teresa, que és una escena molt famosa, que també està representada al sostre d'una sala de l'òpera. L'òpera també és molt interessant i a més a més es poden comprar entrades a 4€ per veure-la dret. També vam veure el palau Belvedere i el parlament austríac. I també vam pujar al Riesenrad, la roda gegant de Viena, des d'on, malgrat la boira, es podia veure bona part de la ciutat.
