Avui, celebrem el tercer aniversari del primer post d’aquest blog. La principal novetat durant aquest any ha estat que ara puc dir que sóc ‘profe’ d’anglès, el què havia fet abans eren succedanis i sí, efectivament, sóc força rabiüda, castigo els nens sense pati (quan s’ho mereixen!) i em sento molt frustrada quan veig que la meva feina esdevé inútil per l’entorn en què sovint s’ha de desenvolupar. Però tot això és una altra història!
El cas és que tafanejant per les eines per a controlar les estadístiques del blog, vaig descobrir que podia veure com arribava la gent al meu espai i l’aniversari és una bona excusa per comentar-ho. Hi ha alguns resultats que eren previsibles, com ara que les pàgines web des de les quals la gent arriba aquí més sovint són facebook i els blogs de la Júlia, l’Isaac i l’Òria, bastant lògic perquè tenen el meu blog enllaçat. Però n’hi ha d’altres que els he trobat sorprenents i m’han fet gràcia. La cosa que m’ha sobtat més és que les paraules de cerca més utilitzades sigui l’expressió fer el ronso; jo, és clar, he anat al google i ho he provat i sí, sí, la veritat és que el meu blog surt de seguida! Això ve d’un post que vaig escriure al Canadà, quan vaig descobrir la paraula 'procrastinate.' També he rigut molt quan he vist que hi ha persones que visiten el meu blog perquè han buscat les paraules coses rares; no he rigut tant perquè arribin al blog, cosa lògica tenint en compte l’adreça, sinó perquè es pot saber què fa la gent escrivint “coses rares” a un buscador d’internet? Què pretenen trobar? No dubteu ni un instant que acabo d’anar al google a provar-ho i sí, hi surten coses rares, però no sé quina gràcia o utilitat (si és que n'hi ha) hi troben; jo la cosa rara amb la què he rigut més és una foto del cartell d’entrada d’un poble que es diu "Aveinte" i hi ha el cartell de velocitat màxima a cinquanta al costat. També he trobat molt curiós que hi m’ha llegit o almenys ha passat per aquí, buscant regal noces d’or, o Carcassonne cap de setmana què fer.
Pel què fa als lectors, us agraeixo que llegiu el què escric, encara que ara no ho faci tan sovint com abans. I també volia comentar que, amb les estadístiques a la mà (bé, a la pantalla), hi ha persones que no sé qui són. És a dir, és evident que no conec a tot el món, però tenint en compte que objectivament el meu blog no sé fins a quin punt és d’interès general i que el català no es parla gaire al món, no entenc com països com Rússia o Iran apareixen en una posició força destacada en la llista de llocs on em llegeixen. Bé, en qualsevol cas, a mi, us podeu imaginar que em fa molt feliç que gent d’arreu del món visiti el meu blog, tot i que tinc lleugeres sospites que alguns (segurament no tots) hi arriben per error, per alguna similitud entre llengües que jo desconec.
El cas és que tafanejant per les eines per a controlar les estadístiques del blog, vaig descobrir que podia veure com arribava la gent al meu espai i l’aniversari és una bona excusa per comentar-ho. Hi ha alguns resultats que eren previsibles, com ara que les pàgines web des de les quals la gent arriba aquí més sovint són facebook i els blogs de la Júlia, l’Isaac i l’Òria, bastant lògic perquè tenen el meu blog enllaçat. Però n’hi ha d’altres que els he trobat sorprenents i m’han fet gràcia. La cosa que m’ha sobtat més és que les paraules de cerca més utilitzades sigui l’expressió fer el ronso; jo, és clar, he anat al google i ho he provat i sí, sí, la veritat és que el meu blog surt de seguida! Això ve d’un post que vaig escriure al Canadà, quan vaig descobrir la paraula 'procrastinate.' També he rigut molt quan he vist que hi ha persones que visiten el meu blog perquè han buscat les paraules coses rares; no he rigut tant perquè arribin al blog, cosa lògica tenint en compte l’adreça, sinó perquè es pot saber què fa la gent escrivint “coses rares” a un buscador d’internet? Què pretenen trobar? No dubteu ni un instant que acabo d’anar al google a provar-ho i sí, hi surten coses rares, però no sé quina gràcia o utilitat (si és que n'hi ha) hi troben; jo la cosa rara amb la què he rigut més és una foto del cartell d’entrada d’un poble que es diu "Aveinte" i hi ha el cartell de velocitat màxima a cinquanta al costat. També he trobat molt curiós que hi m’ha llegit o almenys ha passat per aquí, buscant regal noces d’or, o Carcassonne cap de setmana què fer.
Pel què fa als lectors, us agraeixo que llegiu el què escric, encara que ara no ho faci tan sovint com abans. I també volia comentar que, amb les estadístiques a la mà (bé, a la pantalla), hi ha persones que no sé qui són. És a dir, és evident que no conec a tot el món, però tenint en compte que objectivament el meu blog no sé fins a quin punt és d’interès general i que el català no es parla gaire al món, no entenc com països com Rússia o Iran apareixen en una posició força destacada en la llista de llocs on em llegeixen. Bé, en qualsevol cas, a mi, us podeu imaginar que em fa molt feliç que gent d’arreu del món visiti el meu blog, tot i que tinc lleugeres sospites que alguns (segurament no tots) hi arriben per error, per alguna similitud entre llengües que jo desconec.
