Mont Fuji - 富士山

La tercera parada del nostre viatge va ser a una de les icones del Japó, el Mont Fuji, la muntanya més alta del país, el cim de la qual està a 3776 metres d'alçada. De fet, no és una muntanya, sinó que es tracta d'un volcà actiu, tot i que no ha entrat en erupció des de 1708. Està situat a la regió dels Cinc Llacs, entre les prefactures de Yamanashi i Shizuoka; en dies clars, es pot arribar a veure des de Tokyo (a uns 100 km). Nosaltres vam estar a Kawaguchiko, al costat del llac Kawaguchi, a un ryokan, que tenia uns banys termals petits amb vistes al Mont Fuji. Tot i que és una imatge que hem vist milers de vegades, realment és espectacular i no ens haguéssim cansat de mirar-la i fotografiar-la des de tots els llocs possibles.

 

Takaragawa - 宝川

Després de l'activitat frenètica a Tokyo, vam anar a un lloc totalment diferent: Takaragawa, un poblet petit enmig de les muntanyes famós pels seus onsens, els banys termals. Ens vam allotjar a un ryokan, que és un hotel tradicional amb tatami i futons, on serveixen menjar tradicional. Només d'arribar et  donaven un yukata, un bata amb un obi (cinturó) per estar per allà i no haver-te d'anar treient i posant-te la roba quan anessis als banys termals. El tema dels yukates i els kimonos és tot un món; quan vam arribar a l'habitació, hi havia un tríptic, que vam llegir amb deteniment, gràcies a això vam descobrir que la part esquerra d'aquestes peces de vestir ha d'anar sobre la dreta, perquè al revés és com els posen als difunts. una altra història és el tanzen, que és una peça d'abric més gruixuda que el yukata i es posa per sobre; segons el nostre tríptic de referència, el cinturó es posa per sobre el tanzen, però al ryokan, vam veure que tothom ho feia com li semblava.

Els banys termals van ser una de les experiències memorables del nostre viatge al Japó. Com es pot veure a les fotos, hi havia neu i feia una mica de fred, però a dins de l'aigua s'hi estava molt bé; l'únic problema era a l'hora d'entrar i sortir. Al costat de les piscines, hi havia vestidors on deixar la roba i agafar la tovallola per anar a l'aigua; els homes portaven una tovalloleta petita, i es tapaven com podien, i les dones portàvem una tovallola gran, que per cert, banyar-se embolicada (i aconseguir que la tovallola no es mogui gaire) és més complicat del què sembla. Finalment, hi havia el dubte de què fer amb la tovallola petita; en algun lloc, havia llegit que no s'havia de posar dins l'aigua, perquè podia estar bruta i llavors, s'embrutava l'aigua, però no li trobo gaire el sentit si les dones entràvem amb una tovallola gran. La majoria de gent o bé la deixava a una vora de la piscina, o bé se la posaven, seca o molla, al cap.

Tokyo - 東京

El nostre viatge pel Japó va començar per Tokyo, una ciutat nova reconstruïda gairebé per complet després de la Segona Guerra Mundial. Va esdevenir la capital del Japó el 1868 i va passar d'anomenar-se Edo a Tokyo, que vol dir capital de l'est. La veritat és que la ciutat no em va agradar gaire: molts edificis, moltes llums, molta gent i moltes coses a friquis, però no era el Japó que jo m'havia imaginat. El primer dia, vam anar a Shibuya, on hi ha un dels encreuaments de carrers més concorreguts del món, i al districte de Roppongi, que està ple de bars i botigues i des d'on es pot veure la Torre de Tokyo.

L'endemà, ens vam llevar d'hora i vam anar al mercat de peix de Tsukiji, on subhasten el peix per als restaurants i botigues; la nostra visita va acabar amb un esmorzar a base de sushi, abans de les 7 del matí! Quins records i quines ganes de menjar sushi! El mercat de peix va ser una de les millors coses de Tokyo. Un dels altres llocs que més em van agradar va ser el districte de Yanaka, que conserva els carrerons estrets i les cases petites i estretes tradicionals, ja que es va escapar dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Al barri, hi ha un cementiri molt gran, 7000 tombes, famós pels cirerers especialment a la primavera, quan floreixen.

També vam visitar el parc Ueno, i els jardins imperials que estan molt a la vora, on els cirerers començaven a estar florits i el districte de Ginza, que va ser la primera zona comercial de la ciutat, on a partir de finals del segle XIX, es van poder començar a veure els primers edificis d'estil occidental del Japó. Al barri d'Asakusa, hi ha el temple Senso-ji, que és el temple més antic de Tokyo, fundat el 628. No està malament, però no té ni punt de comparació amb altres temples budistes, com els de Kyoto, que vam visitar més endavant. L'atmosfera que s'hi respira no és tan autèntica i la restauració durant la post-guerra, l'ha deixat amb un aire falsament històric que no em va acabar de convèncer.

De nit, vam anar a veure el pont de l'Arc Iris, que s'il·lumina gràcies a la llum solar recollida durant el dia. Després, vam anar al districte de Kabukicho, que és una mena de "barri roig" de Tokyo, però el barri estava ple de sales de pachinko, un joc recreatiu semblant al pinball, al qual es veu que els japonesos estan molt viciats. També vam anar a un parell de districtes curiosos de la ciutat, com ara Akihabara, on pots comprar aparells electrònics de tot tipus i de totes les èpoques, entre altres coses, venien walkie-talkies, i per cert, eren caríssims! 

Al final del nostre viatge, vam tornar a Tokyo i vam visitar el parc de Shinjuku on ja hi havien els cirerers florits i tothom estava celebrant el hanami, el festival en el qual fan picnics als parcs i jardins de la ciutat per observar els cirerers. Tot i que ja havíem vist cirerers a altres llocs, ens va agradar molt. És una bona època per a visitar la ciutat!