Hi ha dos motius, bastant relacionats entre ells, pels quals aquest any no escric gaire al blog. El primer és que el dia del meu aniversari vaig començar el famós màster en formació del professorat. Sí, sí, no fa gaire gràcia començar les classes el dia de l’aniversari. Bé, quan acabi el curs, a finals de juny (o sigui la setmana que ve), ja faré una valoració global d’aquest màster, de moment, les paraules caos i desconcert resumeixen la situació força bé. El segon motiu és que tinc menys temps lliure per fer coses interessants.
Bé, gràcies a aquest màster, he descobert que m’agrada més del què em pensava fer classe d’anglès. Malauradament, a la universitat, debatem de moltes metodologies i activitats que són una mica utòpiques... planegem listening activities que duren una classe sencera (si és que són possibles d’acabar-les en una sola classe), fem servir el PowerPoint com si totes les aules d’institut tinguessin ordinadors i funcionessin bé, etc. Però el cas és que m’ho vaig passar molt bé durant les pràctiques que vaig fer el mes passat. Durant el mes de febrer, vaig fer una estada d’observació a l’Institut Guillem de Berguedà de Berga i al maig, vaig tornar-hi
a fer classe a primer de batxillerat. Aquesta foto és d’un dia que vam fer un dictat interactiu. La qualitat de la foto és pèssima però és una imatge treta d’un vídeo.
Bé, gràcies a aquest màster, he descobert que m’agrada més del què em pensava fer classe d’anglès. Malauradament, a la universitat, debatem de moltes metodologies i activitats que són una mica utòpiques... planegem listening activities que duren una classe sencera (si és que són possibles d’acabar-les en una sola classe), fem servir el PowerPoint com si totes les aules d’institut tinguessin ordinadors i funcionessin bé, etc. Però el cas és que m’ho vaig passar molt bé durant les pràctiques que vaig fer el mes passat. Durant el mes de febrer, vaig fer una estada d’observació a l’Institut Guillem de Berguedà de Berga i al maig, vaig tornar-hi
a fer classe a primer de batxillerat. Aquesta foto és d’un dia que vam fer un dictat interactiu. La qualitat de la foto és pèssima però és una imatge treta d’un vídeo. El dictat interactiu és una activitat que crec que heu de conèixer. A mi, em va semblar una cosa molt interessant i innovadora, però es veu que no és veritat i que fa anys que es fa. S’han de triar textos d’una dificultat i llargada semblant i fer que els estudiants es dictin aquests textos els uns als altres. O sigui, en teoria, els alumnes s’agrupen en parelles, un membre de la qual corre des del seu lloc fins al text, en llegeix un tros i el memoritza, torna al seu lloc i li dicta al seu company, que ha d’acabar-lo amb el mínim nombre de faltes. Els textos eren sinopsis de pel·lícules relacionades amb l’espai. Aquesta temàtica la vaig triar perquè el vocabulari del tema que fèiem era de l’espai i els alumnes havien d’escriure una crítica d’una pel·lícula i així es començaven a familiaritzar amb el tema.
Com que el grup on jo feia classe era força nombrós, hi havia 37 alumnes, i la classe no era gaire gran – i estava plena de taules, que feien nosa – en comptes de parelles, els alumnes van formar grups de quatre o cinc persones. Havien de triar un speaker i els altres havien d’escriure; de manera que cada alumne tingués una còpia del text al final del dictat. Aquesta última idea es veu que va quedar una mica difusa, perquè alguns grups no se’n van enterar i van escriure’n un entre tots. L’activitat em va agradar molt i a més a més, els alumnes estaven força motivats. Tenien un quart d’hora per completar el text i només parell de grups ho va aconseguir (això va ser culpa meva, els textos eren força llargs!) i a sobre, hi havia grups que feien trampes (no corrien, sinó que llegien cridant, o corrien més d’un alumne per anar més ràpid), però tot i així crec que aquesta activitat té possibilitats.
