Banff & Lake Louise

Com que aquesta setmana, no tinc clases, perquè és l’Spring Break (aquesta gent són tan optimistes que es pensen que ja ha arribat la primavera...), diumenge, me’n vaig anar d’excursió a Banff, que és un poble d’Alberta, on hi ha un parc natural. És un poble petit (d’uns 7.000 habitants) rodejat per les Rocalloses, a la frontera entre la British Columbia i Alberta. Vaig pujar a una muntanya (amb una mena d’aeri que en diuen gondola), per a veure la vall i les muntanyes, que sembla que no s’acabin mai; si us agraden les muntanyes, podeu veure més fotos aquí. Després, me’n vaig anar a les hot springs, que són unes aigües termals a l’aire lliure; al principi, la idea de passejar-se per allà fora amb banyador, quan saps que la temperatura màxima no arriba als 0ºC no és gaire temptadora, però després, té la seva gràcia estar a l’aigua calentona i que al costat de la piscina, hi hagi neu!

Es veu que una de les principals atraccions turístiques de Banff és la possibilitat de veure animals salvatges. Això, segurament quan fa més bo, és veritat, però a aquesta època de l’any, els que no hivernen deuen estar bastant amagats i jo només vaig veure un parell de cèrvols, al jardí d’uns apartaments, passejant tranquil·lament.

L’endemà, me’n vaig anar a Lake Louise, que és un poble a una hora més o menys de Banff, on hi ha unes pistes d’esquí i un llac molt gran. Realment, les vistes des d'allà són espectaculars i poder-hi anar a la primavera o a l’estiu, que es poden fer més excursions, deu ser increïble! Però, tot i el fred, jo m’ho vaig passar molt bé, passejant-me per sobre el llac glaçat; a més a més, hi havia una petita pista per a patinar sobre gel i una curiosa exposició de figures de gel.

Les mini-vacances van acabar amb una petita ruta pels carrers de Banff. Gràcies a això, he arribat a la conclusió que a Amèrica algunes ciutats tenen noms agrupats per temàtiques. Per exemple, a Philadelphia, hi ha bastants carrers amb nom de fruits secs, Chestnut St., Walnut St. (el carrer de la Castanya, el carrer de la Nou), i a Banff, gairebé tots els carrers tenien nom d’animal, Wolf St., Bear St. (el carrer del Llop, el carrer de l’Ós). Tot això m’ha portat a pensar en la quantitat de paraules que no sabem traduir, perquè en la nostra cultura no ho tenim o no són paraules que necessitem utilitzar, habitualment, com allò que diuen que els esquimals tenen moltes paraules per referir-se al color blanc. Per exemple, a Banff, hi havia el Gopher Street... gopher és una paraula que jo no havia sentit mai, però per lògica, vaig deduir que devia ser algun animal. Efectivament, avui, m’ho he estat mirant i és un animal que només habita a Amèrica del nord, que podríem definir entre una barrejar de talp i esquirol, he aconseguit trobar la traducció al castellà com a ‘taltuza’, amb la qual cosa m’he quedat igual, i en català, he descobert que pot voler dir ‘regatxo’ o ‘ragatxo’, que vol dir noi o noia dels encàrrecs (com en italià, ‘ragazzo’), cosa que he trobat molt curiosa, però no m’ha ajudat a trobar el nom de l’animal en qüestió. Amb la família dels cèrvols (per dir-ho d’alguna manera), em passa una cosa semblant. Jo en algun moment, vaig aprendre que deer vol dir cèrvol i la cosa es va quedar aquí. En canvi, ara descobreixo paraules com moose o caribou (la universitat on vaig no fa pas tants anys es deia College Cariboo). Doncs, el cas és que jo aquests animals no els acabo de diferenciar gaire bé, però ara més o menys ja ho he trobat (he trobat el significat i les traduccions, una cosa molt diferent és que si mai en veig un, no me’n recordaré del nom...). Un moose és un ant, que és una mena de cèrvol amb unes banyes molt grans, i un caribou, en català és un caribú; tot i que tinc sospites que un caribú i un ren (reindeer) és el mateix.

Xarxes enllaçades

Un dia d’aquests, que estava per aquí internet, fent el ronso (tinc una sensació estranya, citant-me a mi mateixa), vaig anar a veure el blog de l’Isaac Peraire, que sempre consulto (encara que no sempre comenti), per a assabentar-me de les novetats del poble. També, va molt bé per a descobrir llocs nous, perquè té molts enllaços interessants. D’aquesta manera, és com vaig arribar a l’[òria’s blog]. Internet té aquestes coses i ara, de tant en tant, ens anem comentant mútuament els posts, sense conèixer-nos de res; tot va començar, quan un dia vaig llegir un escrit seu que parlava de la puntualitat i de com s’està perdent dir l’hora en català (tan bonic que és dir ‘són dos quarts i mig de vuit’, per exemple) i no vaig poder evitar deixar-li un comentari. Explorant una mica més el seu blog, vaig descobrir que té un apartat en el qual promet penjar un acudit nou cada setmana i que tot sovint el seu humor és del tipus que a mi m’agrada, o sigui que són acudits molt bons; a mi em fan molta gràcia (pot ser que hi hagi algú que ara ja tremola, pensant en el meu sentit de l'humor, però de debò que són bons!). Fent un cop d’ull als seus enllaços, com comprendreu molt bé, com a bona aspirant a filòloga que sóc, no vaig poder resistir la temptació de consultar un blog que porta per nom Do de llengua, en el qual la seva autora fa una mica d'estudi sociolingüístic del seu dia a dia. Com que tots tres són gent que escriu coses interessants i/o curioses, he pensat que si no els coneixeu, ho hauríeu de fer.

Cançonetes

Uff... ja feia dies que no deia res, eh! Bé, per tornar a agafar de mica en mica el ritme, us volia ensenyar una de les últimes curiositats d’aquest racó de món que he descobert. De fet, no ho he descobert jo, sinó la meva germana, que últimament, s’està convertint en la meva proveïdora de freakades oficial. Es veu que la filla d’uns seus amics està aprenent els estats dels Estats Units a l’escola i, per a fer-ho, els hi ensenyen una cançó amb els estats més o menys ordenats de manera alfabètica. Això va acabar de convèncer la nova família philadelphenca que han de marxar d’aquest país, abans que la Júlia tingui edat d’aprendre-se-la, però a mi em van quedar ganes de sentir-la; per això, vaig anar al youtube. La primera versió que es va creuar en el meu camí fou aquesta, amb aquest graciós personatge anomenat Wakko, que recita els estats amb les seves capitals, cosa que jo trobo dificilíssima, no només perquè això és molta informació per a memoritzar, sinó que també cal tenir en compte que l’únic ordre que segueix és la pròpia rima de la cançó, perquè no té cap sentit cantar Nebraska immediatament després d’Alaska.

El Wakko té un germà, el Yakko, i una germana, la Dot (de cognom Warner), que formaven part d’una sèrie de dibuixos de principis dels anys 90, anomenada Animaniacs. Aquest primer vídeo s’anomenava Wakko’s America, si cliqueu aquí, podreu veure una altra gran aportació al món de la geografia, aquesta vegada de la mà del germà gran, a Yakko’s world. És un vídeo curtet que pretén fer un llistat de tots els països del món; de fet, si us hi fixeu, veureu que es descuida, entre d’altres, Andorra. A part d’això, hi ha països que en aquella època no existien; i d’altres que no els citen correctament, per exemple parlen d’una Corea (no de dues), i no citen el Regne Unit, sinó Anglaterra i Escòcia per separat, però no Gal·les i Irlanda del Nord. Malgrat tot això, jo insisteixo que una de les coses més interessants és com s’ho fan venir bé, perquè rimi: quan parlen d’Alemanya, recorden que ‘now, one piece’, perquè rimi amb Greece i diuen “the Spanish Sahara is gone”, per a fer-ho rimar amb Gabon. D’aquest vídeo, també destacaria el fet que la cançó comença amb Estats Units (casualitat? Potser sí, no cal que siguem tan malpensats...). Mirant aquests vídeos, m’he enrecordat de com vaig aprendre les comarques de Catalunya, en forma de cargol, començant per la Val d’Aran i acabant a la Catalunya Central.

Això del cargol, amb els estats d’Estats Units potser els hi faria servei; de moment, però, jo començaria amb aquest altre vídeo dels estats per ordre alfabètic. Després, m’he dedicat a buscar si tenien alguna cosa semblant al Canadà. I us he de dir una cosa, potser Estats Units té 50 estats i el Canadà només té 10 províncies i 3 territoris, però la cançó és més llarga (i molt més llarga que la dels països del món)!

Jo, personalment, trobo que és més fàcil aprendre’s la cançoneta d’Estats Units. De la cançó del Canadà, no he trobat exactament per què era, jo diria que era alguna cosa promocional (no sé ben bé de què...) però no crec que els faci falta per saber-se les províncies. Això sí, també hi ha algunes rimes més afortunades que d’altres: “go, go, go in Ontario” és una rima fàcil; en canvi, “P. E. I., no matter where you go, the limit’s the sky” està millor. Per cert, això de P. E. I. vol dir Prince Edward Island i això no només ho abrevien quan escriuen i en aquesta cançó per fer-ho rima, ho fan quan parlen normal. Per acabar, també cal destacar la gran frase “believe in the maple leaf” i, evidentment, el títol de la cançó, si no us n’heu adonat és You Can In Canada... ja sabeu que a mi aquests jocs de paraules m’agraden!