Xarxes enllaçades

Un dia d’aquests, que estava per aquí internet, fent el ronso (tinc una sensació estranya, citant-me a mi mateixa), vaig anar a veure el blog de l’Isaac Peraire, que sempre consulto (encara que no sempre comenti), per a assabentar-me de les novetats del poble. També, va molt bé per a descobrir llocs nous, perquè té molts enllaços interessants. D’aquesta manera, és com vaig arribar a l’[òria’s blog]. Internet té aquestes coses i ara, de tant en tant, ens anem comentant mútuament els posts, sense conèixer-nos de res; tot va començar, quan un dia vaig llegir un escrit seu que parlava de la puntualitat i de com s’està perdent dir l’hora en català (tan bonic que és dir ‘són dos quarts i mig de vuit’, per exemple) i no vaig poder evitar deixar-li un comentari. Explorant una mica més el seu blog, vaig descobrir que té un apartat en el qual promet penjar un acudit nou cada setmana i que tot sovint el seu humor és del tipus que a mi m’agrada, o sigui que són acudits molt bons; a mi em fan molta gràcia (pot ser que hi hagi algú que ara ja tremola, pensant en el meu sentit de l'humor, però de debò que són bons!). Fent un cop d’ull als seus enllaços, com comprendreu molt bé, com a bona aspirant a filòloga que sóc, no vaig poder resistir la temptació de consultar un blog que porta per nom Do de llengua, en el qual la seva autora fa una mica d'estudi sociolingüístic del seu dia a dia. Com que tots tres són gent que escriu coses interessants i/o curioses, he pensat que si no els coneixeu, ho hauríeu de fer.