No us passa a vosaltres, que quan teniu molta feina, trobeu qualsevol excusa per retardar el moment de començar a fer-la? Això és el que en català en diríem ‘fer el ronso’. Que ja n’ets conscient que has de fer moltes coses i saps perfectament que, més tard o més d’hora, les acabaràs fent, però si pot ser més aviat tard, per què ho hauries de fer ara? Això passa, quan l'expressió 'no deixis per demà allò que puguis fer avui' perd tot el sentit. Crec que el pitjor de tot és quan tu mateix t’acabes creient (o fent veure que et creus, la qual cosa donaria per un estudi psicològic interessant) que les teves excuses realment no són excuses, sinó que tot i admetent que hauries de fer alguna altra cosa, veus la necessitat d’estar-ne fent una altra.
Jo us entenc perfectament. Aquí, a això en diuen to be procrastinating. La paraula en sí sona lletja, estranya i llarga el primer cop que la sents, però t’hi acostumes de seguida. A mi, no em va costar gens afegir-la al meu vocabulari i fins i tot proposar una traducció barroera al català, el gran verb “procrastinar”, que sí, segurament mai sortirà al diccionari i a més a més, tenint una expressió com és ‘fer el ronso’ i ‘ronsejar’ (que l’acabo de trobar mentre buscava si ronso sortia al diccionari) no necessitem per res un préstec de l’anglès, però a vegades és bonic inventar-se paraules, sobretot quan no tens res més a fer.
No sé si us passa a vosaltres, però a mi, em va molt bé el facebook per entretenir-me; em sembla que és el meu nou hobby. De fet, segurament és una cosa bastant inútil, que et fa perdre molt de temps, però mira avui per exemple, he descobert que podia tirar boles de neu a l’altra gent (virtualment, és clar!), no em pregunteu per a què serveix, però es veu que hi ha gent que ho fa, entre ells jo. Bé, ara ja és hora d’anar a dormir, que demà, he d’estudiar i parar de trobar excuses... penjar un text al bloc no és una excusa; mantenir informats els meus lectors és una necessitat! :P
Jo us entenc perfectament. Aquí, a això en diuen to be procrastinating. La paraula en sí sona lletja, estranya i llarga el primer cop que la sents, però t’hi acostumes de seguida. A mi, no em va costar gens afegir-la al meu vocabulari i fins i tot proposar una traducció barroera al català, el gran verb “procrastinar”, que sí, segurament mai sortirà al diccionari i a més a més, tenint una expressió com és ‘fer el ronso’ i ‘ronsejar’ (que l’acabo de trobar mentre buscava si ronso sortia al diccionari) no necessitem per res un préstec de l’anglès, però a vegades és bonic inventar-se paraules, sobretot quan no tens res més a fer.
No sé si us passa a vosaltres, però a mi, em va molt bé el facebook per entretenir-me; em sembla que és el meu nou hobby. De fet, segurament és una cosa bastant inútil, que et fa perdre molt de temps, però mira avui per exemple, he descobert que podia tirar boles de neu a l’altra gent (virtualment, és clar!), no em pregunteu per a què serveix, però es veu que hi ha gent que ho fa, entre ells jo. Bé, ara ja és hora d’anar a dormir, que demà, he d’estudiar i parar de trobar excuses... penjar un text al bloc no és una excusa; mantenir informats els meus lectors és una necessitat! :P
3 comentaris:
jajaja!!! que bona que ets Esther!!! Clar que sí, tu informa als lectors :-D
això de procrastinar a mi també magrada escolta..... i també puc trobar excuses de qualsevol tipus abans de posar-me a fer el que toca.... però mira... som així :-D :-D
apa, estudia una mica que a partir de dimarts podras procrastinar tot el que vulguis, i daquí 12 dies ho podem practicar juntes... jejeje
Ja sas que a mi tmb m'encanta inventar-me paraules... :P el verb xurruscar es bastant habitual!!!
jejeje! Au, a veure si tornes aviat que ens estem quedan sense acudits...!! VOLEM EL TEU RETORN JA!!! :P
Cuidat moltixim reina!!
Ostres... ja se us estant acabant els acudits? Ja miraré si algú me n'explica un de bo. El que passa que aquesta gent té un sentit de l'humor una mica especial!
Això sí, l'altre dia els hi vaig explicar aquí al pis el famós acudit dels prèssecs i van riure molt!!! :PP
Publica un comentari a l'entrada