El cap de setmana passat, vam anar a Holanda. El primer dia, vam visitar Amsterdam, que té alguns llocs interessants, però, en general, no em va agradar gaire. Tot i que no vam visitar cap museu, un dels racons que més em van agradar va ser el Museumplein, la plaça on hi ha el Museu Van Gogh i el Rijksmuseum. Durant l’estona que va fer bon temps (entenent que ‘bon temps’ vol dir ‘no ploure’), tot anava bastant bé; el problema va ser quan va començar a diluviar i no va parar en tot el dia. I aquí, es va produir una de les escenes curioses d’aquesta ciutat: la gent amb bici i paraigües. Ho trobo totalment il·lògic, sobretot perquè plovia tant que es mullaven igualment! La imatge de les bicicletes neerlandeses a part de ser molt típica, és molt bucòlica, especialment les variants que es poden trobar, com la d’una parella en bici (o sigui, en dues bicis) agafadets de la mà, aquests sense paraigües, i els accessoris ciclistes per a portar criatures també són d’allò més extravagants, hi havia un senyor que portava tres nens en bici: dos a davant a dins una mena de carretó unit a la bici i un al darrere en una cadireta. El més curiós de la ciutat, però, és el barri roig, on hi ha les prostitutes amb poca roba exposades en aparadors a banda i banda del canal.
El diumenge, vam anar d’excursió a uns quants poblets de la vora d’Amsterdam que ens van agradar molt. El matí, vam anar a Zaanse Schans a veure molins de vent. És un poble petit declarat patrimoni de la Unesco, on vam veure una granja on feien formatges.
Després, vam anar a Volendam, que era un poble de pescadors. Avui en dia, ja no es dediquen a la pesca perquè ja no tenen mar; quan van construir el dic per evitar les inundacions constants d’aquesta regió, el mar es va convertir en un llac i els peixos que hi vivien van haver de buscar altres llocs per viure. El poble és força curiós perquè el poble, com bona part dels terrenys holandesos, estan per sota del nivell del mar i tots els carrerons que van al port fan pujada. Allà, vam agafar un vaixell fins a Marken, que abans era una illa, però ara està unida al país pel dic, on vam visitar una fàbrica d’esclops. Les cases de Marken són bastant peculiars; tradicionalment, són de fusta pintada de color verd i abans començaven al primer pis, o sigui, hi havia una escala que arribava a la porta de casa, que era al primer pis i a sota la casa, només hi havia els fonaments, perquè abans el poble s’inundava molt sovint. Com que ara això ja no passa, després van construir la part baixa de les cases i van fer les parets de maons.
L’endemà, com que plovia molt i ja havíem vist la majoria de coses d’Amsterdam, vam anar a Delft i la Haia. A Delft, hi vam anar, bàsicament, perquè hi passa un dels meus llibres preferits,
La noia de la perla, i també és una ciutat molt coneguda perquè hi fan ceràmica. Tot i que plovia a bots i barrals, és una ciutat molt maca, bastant més tranquil·la i pinturesca que Amsterdam.
El cap de setmana passat, vam anar a Holanda. El primer dia, vam visitar Amsterdam, que té alguns llocs interessants, però, en general, no em va agradar gaire. Tot i que no vam visitar cap museu, un dels racons que més em van agradar va ser el Museumplein, la plaça on hi ha el Museu Van Gogh i el Rijksmuseum. Durant l’estona que va fer bon temps (entenent que ‘bon temps’ vol dir ‘no ploure’), tot anava bastant bé; el problema va ser quan va començar a diluviar i no va parar en tot el dia. I aquí, es va produir una de les escenes curioses d’aquesta ciutat: la gent amb bici i paraigües. Ho trobo totalment il·lògic, sobretot perquè plovia tant que es mullaven igualment! La imatge de les bicicletes neerlandeses a part de ser molt típica, és molt bucòlica, especialment les variants que es poden trobar, com la d’una parella en bici (o sigui, en dues bicis) agafadets de la mà, aquests sense paraigües, i els accessoris ciclistes per a portar criatures també són d’allò més extravagants, hi havia un senyor que portava tres nens en bici: dos a davant a dins una mena de carretó unit a la bici i un al darrere en una cadireta. El més curiós de la ciutat, però, és el barri roig, on hi ha les prostitutes amb poca roba exposades en aparadors a banda i banda del canal.