Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Fa uns quants dies, aprofitant un diumenge asolellat, vam anar d’excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes. Ens vam llevar molt d’hora i vam passar per Sort, però no vam poder comprar loteria de Nadal, perquè estava tancat... llàstima, perquè allà toca sempre! Llavors, vam arribar a Espot i vam començar a caminar. Quan vam arribar a l’estany de Sant Maurici, jo ja estava cansada, però com que era tot molt maco i feia molt bon dia, vam continuar pujant fins la cascada de Ratera i després l’estany de Ratera. Aquí, ja començava a fer més fresqueta i de tant en tant queien quatre gotes, però no us penseu pas que això ens va fer tirar enrera; jo estava molt cansada i el pitjor és que anava pensant que després tot allò s’hauria de baixar, però al final vam pujar fins al refugi d’Amitges (a 2380 m) i vam dinar allà. Encara hi havia neu i després vam anar fins un estany que hi ha al costat del refugi que encara estava força glaçat. Era com el Lake Louise, però més petitó i amb el gel més desfet!

Bé, el cas és que la pujadeta va valer molt la pena, perquè el paisatge s’ho mereixia. En canvi, la baixada va ser tota una altra història... els genolls destrossats, el dit petit de cada peu no existia, era una butllofa, estava suada i vaig arribar-me a plantejar si podia quedar-me a dormir a mitja baixada, però la idea no em va acabar de convèncer. En resum, que em va agradar molt això d’anar d’excursió, però despertar-me a mitja nit, perquè em feien mal els genolls no va ser tan divertit... vaig arribar a la conclusió que m’havia d’entrenar una mica abans de tornar-hi; el primer dia, anar fins a la Font de les Coves, el segon, ja podria anar fins a Sant Sebastià, i així potser, quan torni a pujar una muntanya, tindré forces per pujar per l’escala... que és una mica trist arribar a casa i haver-se d’arrossegar (de manera bastant literal) per arribar a l’ascensor.

Però no vull pas semblar negativa, eh! Em va agradar molt i si algú, té alguna altra ruta que creu que pot ser interessant, que m’ho digui. Que ara a més a més, tinc una càmera nova que es veu que fa fotos molt maques. (En aquesta última frase, hi ha uns quants errors. Primer, amb això de “tinc”, sembla que sigui meva i de fet, ara que m’ho paro a pensar, no estic segura de si me l’han cedit permanentment o no. Segon, nova el que se’n diu nova, no ho seria, encara va amb carret. Tercer, em sembla que la càmera sola no fa fotos maques, el fotògraf i té alguna cosa a veure... Quart i últim (però no per això menys important, potser tot el contrari), ja només em faltava haver de carretejar més coses, quan vagi d’excursió!).