Nara - 奈良

Nara, a aproximadament una hora de Kyoto, va ser la primera capital permanent del Japó (710); abans, canviaven la capital del país cada vegada que un nou emperador es moria. Algunes dels llocs més importants de la ciutat es troben a dins el parc de Nara, que acull 1200 cèrvols. Els cèrvols eren considerats els missatgers dels déus i avui en dia, tenen l'estatus de Tresor Nacional i campen pel parc al seu aire buscant turistes que els donin galetes. Una de les atraccions de Nara és el Daibutsu (gran buda) del temple Todai-ji, que data del 746, quan l'emperador Shomu va fer construir-lo per protegir la població de la verola, i és una de les figures de bronze més grans del món; medeix 15 metres. A prop de l'estàtua, hi ha una columna de fusta amb un forat a la base, que és exactament igual de gran que el forat del nas del gran buda; la tradició diu que si aconsegueixes esmunyir-t'hi, en la propera vida, assoliràs el nirvana. Per si algú s'ho està preguntant, no, nosaltres no vam intentar passar-hi, sobretot, perquè en aquell moment només ho feien nens, i ja en vam veure algun de gran que tenia problemes!



Kyoto - 京都

Si Tokyo ens havia deixat amb la impressió de ciutat moderna i cosmopolita allunyada de l'imaginari nipó que havíem anat creat al llarg dels anys, Kyoto sí que era el Japó tradicional que ens havien venut: temples, palaus imperials, geishes, jardins, parcs,... Si ens haguèssim creuat amb algun samurai, no ens hauríem sorprès! El primer dia, vam visitar els barris de Gion i Ponto-cho. Gion és un barri concorregut als vespres, ja que hi ha molts bars i restaurants i les geishes i maikos (aprenents de geisha) hi acudeixen a reunir-se amb els seus clients. El petit barri de Ponto-cho, a prop de Gion, es caracteritza pels seus carrerons estrets amb edificis de fusta amb fanalets a les portes, que et traslladen al Japó antic.

Kyoto és el cor històric i cultural del Japó, amb 17 espais declarats Patrimoni de la Humanitat, 1600 temples budistes i més de 400 santuaris xintoistes. A més a més, va ser la capital imperial del Japó durant gairebé mil anys i per això, conserva alguns edificis oficials, com el Gosho (el palau imperial), construït originàriament el 794, ha estat restaurat i reconstruït diverses vegades a causa del foc. Actualment, encara s'hi fan molts actes oficials, com ara l'entronització dels nous emperadors. El palau està rodejat per un parc immens, on hi ha un estany amb carpes, cirerers i pruners. També vam visitar el castell Nijo, construït el 1603, que és molt diferent dels que estem acostumats, ja que és com la típica casa japonesa amb les portes corredisses de paper, els terres coberts de tatami i un passadís de fusta alçat rodejant la casa; aquest corredor tenia una funció defensiva, ja que hi ha un tauló que no està del tot collat a l'estructura i quan algú hi passa, emet un so semblant al cant d'un rossinyol.  

 

Evidentment, vam visitar alguns dels temples, alguns dels quals estaven situats a llocs insospitats de la ciutat; la majoria de temples no són només un edifici, sinó que són diferents temples envoltats de jardins i patis, com ara el Daitoku-ji, que consta de 24 temples i subtemples, la majoria dels quals, quan hi van anar, no estaven oberts al públic. El temple més famós que vam veure a ser el Kinkaku-ji, el temple del pavelló daurat, que té un llac al costat i està rodejat de jardins tan grans que gairebé es podria dir que el temple és en un bosc, si no fos per les multituds de visitants que hi ha i que tot està extraordinàriament ben cuidat.

Un altre temple que ens va agradar molt va ser el Ryojan-ji, que té uns jardins japonesos espectaculars; els jardins tradicionals japonesos són una composició artística de pedres i algun arbust o molsa, envoltats per una paret. En principi, estan dissenyats per ser observats des de l'exterior, la porxada del temple o alguns dels passadissos exteriors que uneixen els edificis, i ajudar a la meditació. Alguns d'aquests jardins tenen un autor conegut, però concretament el Ryojan-ji no se sap qui el va idear ni quina era la interpretació de la composició que va crear. Després, vam visitar el temple Ninna-ji, que té una pagoda de cinc pisos. Les pagodes són una construcció de la tradició budista present en alguns països asiàtics, moltes tenen cinc pisos perquè representen la terra, el foc, el vent, l'aigua i el cel, però se'n poden veure de més petites i de més grans a diferents indrets.

 

En un altre temple, el Kitano Tenman-gu, hi fan un mercat el dia 25 de cada mes i aprofitant que teníem una estona, ens hi vam acostar; el mercat no era res de l'altre món, venien artesania i menjar, però ens va agradar molt, perquè hi vam anar una època que feien molts festivals i activitats típiques. Quan vam arribar, estaven fent la cerimònia del te i tocant música tradicional; també hi havia moltes nenes vestides de blanc i vermell amb la cara pintada de blanc que assistien a una cerimònia. Però sens dubte, el temple més curiós que vam veure és el Fushimi Inari Taisha dedicat als déus de l'arrós i el sake. Hi ha cinc santuaris al llarg d'un camí de quatre quilòmetres que s'enfila a una muntanya; el camí està escortat per centenars de portes taronges, que al capvespre agafen un aire misteriós, i algunes dotzenes de guineus de pedra, el símbol del déu Inari. Aquestes portes són un símbol xintoista i n'hi ha de diferents tipus i mides a molts llocs del Japó.

 

L'últim dia a Kyoto el vam aprofitar per veure diferents llocs on hi havia cirerers florits. Al matí, vam anar al Camí del Filòsof, un camí paral·lel a un canal proper a la base de les muntanyes d'Higashiyama, que està envoltat per cirerers i altres arbres. Aquest racó de la ciutat rep aquest nom perquè el filòsof nipó Nishida Kitaro el recorria cada dia mentre meditava. El trajecte que transcorre en un barri residencial tranquil de Kyoto i hi ha alguns temples propers al camí: el Honen-ji, el Ginkaku-ji i el Nanzen-ji, nosaltres només vam visitar aquest últim (bàsicament, perquè els altres encara estaven tancats), on a part de diferents temples i pagodes, un dels seus trets distinctius és un aqüeducte construït a finals del segle XIX per a transportar aigua i béns entre Kyoto i el llac Biwa.