Victoria

Dimecres, vaig anar a Victoria, que és la capital de la British Columbia. Victoria està a Vancouver Island i és el lloc més càlid del Canadà! Em vaig tornar a posar les ulleres de sol i gairebé no vaig fer servir els guants!! És veritat el que diu la meva guia que és una ciutat molt anglesa. Té un regust històric, a vegades forçat, que no tenen d’altres ciutats americanes. El que és força curiós és el contrast entre la zona turística i la residencial. Victoria és una ciutat força petita i el parlament està la centre, però sense adonar-te’n vas a parar a uns barris on només hi ha les típiques casetes amb jardinet, que només estan a dues cantonades del parlament. El parlament és una mica diferent als que estem acostumats; entre altres coses de nit està il·luminat i no sembla un lloc gaire seriós la veritat, a més a més, juraria que he llegit en algun lloc que aquesta il·luminació hi és tot l’any i no només ara, perquè s’acosti Nadal! De dins, s’assembla bastant al parlament britànic; fins i tot, com que encara són els caps d’estat, hi ha un quadre dels reis.

El Nadal, la decoració nadalenca, fins i tot diria que l’esperit nadalenc s’ho prenen força a la valenta. A més a més, a Victoria, tenen una botiga anomenada The Original Christmas Village, on venen coses de Nadal tot l’any, de diferents preus evidentment. La botiga, que és d’uns alemanys, té quatre pisos amb pessebres, boles, llums, figuretes de diferents llocs del món, etc. Aquí, també he descobert que això de posar l’estrella al capdamunt de l’arbre no ho fan a tot arreu. Si mireu les fotos, veureu que al parlament hi ha un Santa Claus; també vaig anar a un concurs d’avets, i la gent hi penjava de tot. Aquest concurs tenia com a objectiu recollir fons per una organització benèfica i els arbres eren donats per empreses i col·lectius, per això molts eren arbres temàtics, per exemple, n’hi havia un dedicat al James Bond, en el qual hi havia cotxes, copes de Martini i al capdamunt, hi havia els números 007. L’altre concurs nadalenc curiós on vaig anar és el d’óssos disfressats; però no us penseu que eren óssos de debò, eh! A l’entrada d’un hotel, hi havia óssos de peluix disfressats i em penso que el concurs funcionava d’una manera bastant semblant a l’altre.

Victoria és la ciutat natal d’Emily Carr, que vivia en una casa d’aquestes típicament angleses, de prop del parlament. Vaig intentar visitar la seva casa-museu, però estava tancada; a l’entrada, hi havia una cartell que et convidaven a visitar el seu jardí. Per tant, jo vaig donar la volta a la casa d’Emily Carr, mentre llegia els cartellets que hi havia penjats i tenia la sensació que en qualsevol moment, sortiria l’amo de la casa i em demanaria a veure què hi feia allà; tinc una foto del cartell com a prova que ho podia fer! Després, vaig anar a passejar pel Beacon Hill Park, que està al costat de l’oceà. Hi ha el Mile 0, que és on comença la Trans-Canada Highway, però jo encara no acabo d’entendre que l’autopista que comenci en una illa... També hi ha l’estàtua del Terry Fox, que és considerat gairebé un heroi nacional, al Canadà.

A Victoria, com gairebé a tot arreu aquí, també hi ha un Chinatown. Aquest és bastant petit, però té de tot: les parades de productes típics, els carrerons estrets que comuniquen carrers principals i estan plens de botiguetes; tot és de color vermell, per exemple, els bancs i les cabines de telèfons són els mateixos que a la resta de la ciutat, però aquí són vermells. Aquest barri té la peculiaritat de ser el barri xinès més antic del Canadà. També vaig anar al Miniature World, que és com Catalunya en miniatura, però representant diferents temes, alguns fets històrics (hi ha aquestes maquetes típiques amb molts cavalls i canyons), alguns dedicats a contes clàssics, hi ha una maqueta molt gran on hi ha representades les diferents províncies canadenques per on passa el tren, una maqueta amb una dotzena de castells europeus l’un al costat de l’altre,...

Una mica més allunyat del centre, hi ha el Craigdarroch Castle, que de fet no és un castell, o no pretenia ser-ho; era la casa d’un industrial del carbó. L’edifici “només” té 118 anys; està força bé, perquè vas passant pels diferents pisos i de pujada visites les habitacions dels amos, fins que arribes a dalt de tot d’una torre, que en el seu dia va ser el punt més alt de la ciutat, i després, baixes per les habitacions dels criats. També vaig anar a Market Square, que és una plaça envoltada de botigues i bars a diferents nivells (recorda una mica Covent Garden Market) i a Bastion Square, on abans, hi havia una presó, que és un dels llocs més antics de la ciutat. Al capdavall, hi ha el Museu Marítim, on hi ha maquetes d’alguns vaixells i objectes històrics curiosos relacionats amb el mar i la indústria turística i pesquera i explica una mica l’evolució de la navegació, que en aquesta regió és molt important.

I ja està. Aquest vespre, he arribat a Kamloops i ara sí, hi ha dos pams de neu i fa molt fred! Això s’assembla més al que a mi m’havien dit que era el Canadà. I pensar que jo fa dos dies anava amb ulleres de sol!!