Aeroports i avions

El dia que vaig arribar al Canadà, vaig explicar a tothom que l’aeroport de Kamloops semblava de joguina, perquè era molt petit. La gent es pensava que devia ser com el de Girona i que jo exagerava. Aquell dia, estava massa cansada per fer-ne fotos, però aquest cop, com que m’acabava de llevar i he arribat a l’aeroport quan el guàrdia que s’hi queda a la nit tot just estava obrint, he tingut temps. No sé si perquè era la primera, però avui no m’han pesat l’equipatge i a més a més, me l’han fet portar a mi a la policia, perquè passés el control de seguretat. Això ho fan perquè només tenen una cinta amb la pantalleta aquella que veuen què portes a dins l’equipatge, però crec que està bé, així, com a mínim, si l’obren, tu ho veus i no te n’adones quan arribes a casa. Parlant de l’equipatge, no sé si ho sabeu, però quan vaig arribar l’agost, em faltava una maleta, però no és que me l’haguessin perdut (jo l’havia vista a Vancouver), el que passava és que aquell dia, hi havia molta gent i com que a l’avió, no hi cabia tot l’equipatge, va arribar amb el següent vol un parell d’hores més tard. I avui, els hi ha passat una cosa semblant, només que en comptes d’abandonar maletes a Kamloops, han decidit pujar les petites a dalt l’avió.

Doncs bé, el primer avió que he agafat, per anar de Kamloops a Vancouver, ha tremolat tota l’estona, que no és gaire, una hora més o menys. Aquest trajecte el fan avions d’aquests d’hèlices, que fan més soroll que els normals. He acabat posant-me música, no perquè en tingués ganes, sinó perquè aquest soroll a les sis del matí no era gaire agradable. El primer dia ja m’ho semblava que allò es movia més del compte, però estava molt cansada i pensava que potser comparant-lo amb el que fa el trajecte des d’Europa la diferència es notava més, però no, aquests avions són uns trastos. Avui, sí que es movia, perquè feia mal temps i a més a més, les llums no acabaven d’anar bé i s’anaven apagant i encenent. Semblava una pel·lícula d’aquelles que quan l’avió comença a caure, la llum no funciona; però al final, nosaltres no hem caigut :P!

I després, he anat a l’aeroport de Vancouver, que no em cauen bé, perquè el primer dia em van tractar d’inútil, perquè jo no sabia que havia d’agafar les meves maletes i tornar-les a facturar; a mi, m’havien assegurat dos cops que les trobaria a Kamloops. Però avui, no m’han fet res dolent. Avui, havia d’agafar la maleta a Toronto, perquè passés el control de seguretat abans d’entrar a Estats Units. La frontera del Canadà amb Estats Units mereix un post a part, però només us comento que aquest cop, he parlat amb els policies a l’aeroport de Toronto, en comptes de fer-ho quan he entrat al país i que m’han fet agafar la maleta, per tornar-la a facturar un tros més enllà sense passar-la per cap mena detector. O sigui, he agafat la maleta a una cinta, he passat a veure el policia amb la maleta i l’he deixada a una altra cinta.

I ja està, ara sóc a l’aeroport de Philadelphia, esperant que em vinguin a buscar. I de fet, ja haurien de ser aquí, perquè si avui, la Júlia naixia, tenien una excusa, però pel que m’han dit, això encara no ha passat.