Després de l'activitat frenètica a Tokyo, vam anar a un lloc totalment diferent: Takaragawa, un poblet petit enmig de les muntanyes famós pels seus onsens, els banys termals. Ens vam allotjar a un ryokan, que és un hotel tradicional amb tatami i futons, on serveixen menjar tradicional. Només d'arribar et donaven un yukata, un bata amb un obi (cinturó) per estar per allà i no haver-te d'anar treient i posant-te la roba quan anessis als banys termals. El tema dels yukates i els kimonos és tot un món; quan vam arribar a l'habitació, hi havia un tríptic, que vam llegir amb deteniment, gràcies a això vam descobrir que la part esquerra d'aquestes peces de vestir ha d'anar sobre la dreta, perquè al revés és com els posen als difunts. una altra història és el tanzen, que és una peça d'abric més gruixuda que el yukata i es posa per sobre; segons el nostre tríptic de referència, el cinturó es posa per sobre el tanzen, però al ryokan, vam veure que tothom ho feia com li semblava.
Els banys termals van ser una de les experiències memorables del nostre viatge al Japó. Com es pot veure a les fotos, hi havia neu i feia una mica de fred, però a dins de l'aigua s'hi estava molt bé; l'únic problema era a l'hora d'entrar i sortir. Al costat de les piscines, hi havia vestidors on deixar la roba i agafar la tovallola per anar a l'aigua; els homes portaven una tovalloleta petita, i es tapaven com podien, i les dones portàvem una tovallola gran, que per cert, banyar-se embolicada (i aconseguir que la tovallola no es mogui gaire) és més complicat del què sembla. Finalment, hi havia el dubte de què fer amb la tovallola petita; en algun lloc, havia llegit que no s'havia de posar dins l'aigua, perquè podia estar bruta i llavors, s'embrutava l'aigua, però no li trobo gaire el sentit si les dones entràvem amb una tovallola gran. La majoria de gent o bé la deixava a una vora de la piscina, o bé se la posaven, seca o molla, al cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada