dilluns, 19 de setembre del 2011

Bola de Drac

Per fi, després de 10 anys, avui, podrem tornar a veure Bola de Drac en català. L’altre dia, em van dir que a mi, em veiem més de l’Arale i sí, l’Arale era espectacular: amb els seus cabells liles, les ulleres de pasta negra que avui en dia estan de moda, la Gatxan, la cafeteria en forma de cafetera, el Dr. Slump intentant-se lligar la mestra del col·le, els extraterrestres i el “bon dia al dematí a la Vila del Pingüí!” I encara és més impressionant ara que sé que arale vol dir galeteta d’arròs cruixent, això del japonès és curiosíssim. Però amb l’Arale, van fer una mena de versió teòricament millorada amb dibuixos nous, que no em va agradar. Em sembla que fins i tot li van tenyir els cabells a l’Arale! Però, Bola de Drac va ser una altra cosa i triar seria molt difícil. Bola de Drac era un serial amb tots els ets i uts, i el Dr. Slump era una sèrie amb capítols independents que no seguien una trama tan definida com Bola de Drac, amb la qual havíem d'estar cada migdia, enganxats a la tele per saber si el Goku trobaria l’última bola de drac o si guanyaria el torneig d’arts marcials.

Bola de drac es criticava molt, i segurament es continuarà criticant, perquè diuen que hi ha molta violència, però la veritat és que jo no crec que els que vam créixer amb aquesta sèrie haguem tingut cap problema. Més aviat, al contrari, el Son Goku era un personatge molt bo (per això, podiar pujar al núvol Kinton!), molt amic dels seus amics i també dels seus enemics, perquè ell feia que els dolents es tornessin bons. Per exemple, el Vegeta era un dolent molt dolent i, si bé mai va deixar de ser malcarat i maleducat, va acabar lluitant al costat del Goku per salvar el món.

En resum, que jo ja fa uns quants dies que estic tontament il·lusionada amb el retorn del Goku, el Follet Tortuga, la Tortuga, la Bulma, el Krilin,...

2 comentaris:

Txell ha dit...

I jo!!! :)

Esther ha dit...

Això que acaben de fer em sembla un error important de televisió de Catalunya. D'aquesta manera no aconseguiran que els que no havien vist la sèrie s'hi puguin enganxar i els que ja l'havíem seguit volíem tornar a veure el principi de Bola de Drac i tornar a sentir les cançons originals.

Tot i això, el Son Gohan és molt mono i m'ha agradat molt poder comprovar que encara me'n recordo de la sèrie i jo, a diferència dels Goku i la Xixi, sabia que el Son Gohan estava a dalt d'un tronc mirant un ocell, apunt de caure per una cascada.

Això sí, tot i la decepció de no poder veure la sèrie des del primer capítol ha estat força millor que el Crackòvia!