Després d'uns indrets que ens pensàvem que serien difícils de superar, va arribar la confirmació que els paisatges de pel·lícula no s'havien acabat. Encara a Arizona, vam visitar Antelope Canyon, un congost en territori Navajo, que l'aigua ha anat erosionant; de fet, hi ha inundacions durant l'època de pluges i el seu nom en navajo és "el lloc on l'aigua corre entre les roques". Els rajos del sol entren entre les roques creant uns efectes curiosos de llum i ombres, la sorra agafa colors entre marró, vermell i morat en funció de l'hora del dia. Espectacular. L'únic inconvenient és que és un lloc estret, hi ha molta gent i el temps que pots passar-hi és limitat, cosa comprensible, ja que nosaltres ens hi haguéssim estat hores admirant la bellesa d'aquelles formacions rocoses.
La població més propera a Antelope Canyon és Page, un típic poble americà travessat per grans carreteres amb motels a banda i banda, que sembla que estigui permanentment endormiscat. A prop, hi ha Glen Canyon National Park, on hi ha el Lake Powell, el segon embassament d'aigua més gran dels Estats Units; el primer és el Lake Mead, a prop de Las Vegas; i un destí turístic en sí mateix, visitat per més de dos milions de persones cada any. Realment, és impressionant estar al desert i que hi hagi un llac tan immens que sembla sorgit del no-res. A prop de Page, hi ha Horseshoe Bend, un meandre del riu Colorado amb forma de ferradura que es pot veure des d'un mirador 300 metres a sobre el riu.
Una vegada acabada de visitar la zona, vam tornar a agafar el cotxe per anar a Monument Valley, a la frontera entre Arizona i Utah. És una àrea situada dins la nació Navajo, caracteritzada per la presència de buttes, uns turons aïllats amb laterals pendents o verticals i un cim pla. És una zona bastant coneguda perquè s'hi rodaven westerns i altres pel·lícules, per exemple, la carretera cap a Monument Valley és on Forrest Gump va parar de córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada