dissabte, 25 de setembre del 2010

Loudenvielle et Bagnères-de-Luchon

El cap de setmana passat, vaig anar a França. Concretament, a uns pobles a prop de la Vall d’Aran que es diuen Loudenvielle i Bagnères-de-Luchon. I sort que hi vam anar la setmana passada, perquè acaben d’ensenyar fotos de Baqueira Beret pel temps i ja hi ha neu!! Tot i que no va nevar, el dissabte, va fer força fred i mal temps. Primer, vam anar a Loudenvielle on hi ha uns llacs molt macos. El que nosaltres vam visitar no era gaire gran, però hi havia força gent passejant i pescant.


Després de dinar, vam anar cap a Bagnères-de-Luchon, on vam passar la nit. Com el seu nom deixa entreveure, és un poble famós per les seves aigües termals. De fet, tot i que van ser molt populars des de mitjans del segle XVIII, els romans ja les coneixien, perquè al poble s’han trobat algunes restes d’aquella època. El poble és petitó (menys de 3000 habitants) i força turístic, sobretot quan passa el Tour i a l’hivern, ja que hi ha moltes pistes d’esquí al voltant. A mi, em va agradar molt. Vaig trobar molt curiós com canvien els pobles en travessar la frontera, Bagnères-de-Luchon no s’assemblava gens als pobles de muntanya que ens trobàvem a la Vall d’Aran, segurament, perquè l’època en la qual el poble va crèixer, els pobles es construïen com ciutats petites, amb les voreres més amples i els edificis amb l’entrada més alta que la vorera, que s’han de pujar quatre esglaons per entrar.

L'endemà, el diumenge, feia molt més bon temps. Per això, vam poder parar a diferents llocs a tirar fotos i a veure el paisatge, perquè el dia abans hi havia tanta boira que no havíem vist res. Aquest poble de la foto diria que és Bossòst, un dels últims pobles catalans de la Vall d'Aran.

1 comentari:

[ò] ha dit...

Uoooh!
El teu escrit em recorda el viatge que vaig fer durant l'agost passat per la Catalunya Nord,i cap a França!!!!
A Bangères crec que hi vaig estar... no recordo del tot, si és aquell en el què hi havia unes fonts.. i inconscient de mi vaig posar la mà sota l'aigua, sense pensar que tenint en compte que eren aigües termals... cremaria!!!!
Tinc una foto brutal d'aquell instant!!

Res Esther.. tu segueix escrivint, que jo et segueixo llegint!!!

(pd. i segueix viatjant, així vaig coneixent indrets!) ;p

Una abraçada!