Beijing - 北京

Només d'arribar a Beijing, abans de les set del matí i sota un sol de justícia, vam anar a fer una ruta improvisada pels hutongs de la ciutat, tot buscant el nostre hotel. Els hutongs són uns carrerons que hi ha entre els carrers principals de la ciutat; són força més estrets i els edificis són més humils que els de les grans avingudes que tenen al costat.

Un cop situats, vam començar a visitar tots els llocs típics de la capital xinesa. La plaça de Tian'anmen, la plaça més gran del món - 440.000 metres quadrats - on hi ha el mausoleu de Mao Zedong, el pare del comunisme xinès. Aquí, i, de fet, a tot el país, hi ha una vigilància aparent considerable. Per a entrar a la plaça, t'escanegen la bossa amb rajos X, igual que a totes les entrades de metro. Ara bé, la sensació de seguretat només és aparent, perquè al voltat de la plaça de Tian'anmen, hi circulen cotxes i ningú els controla i al metro, la teva bossa passa per l'escàner, però tu no passes per l'arc de seguretat com a l'aeroport; a més a més, obren el metro abans que els de seguretat comencin a treballar, per tant, si hi vas d'hora, ningú controla què portes i què deixes de portar.

A l'altra banda de Tian'anmen, hi ha la Ciutat Prohibida, que és un complex impressionantment gran de museus, canals, ponts i jardins, on durant molts anys, estava prohibit entrar-hi i només l'emperador i el seu seguici podien gaudir-ne. La veritat és que la Ciutat Prohibida ens va agradar molt, perquè està molt ben conservada i, tot i que hi havia bastanta gent i que la calor era gairebé asfixiant, les teulades taronges, els dracs gravats en marbre i la decoració aconsegueixen fer-te una idea de l'imperi del qual Beijing era capital.

Des de Beijing, es pot anar en autobús a la Gran Muralla. Té diferents seccions visitables; nosaltres vam anar a Badaling, que està força a prop de la ciutat i és fàcil arribar-hi. A l'autocar que ens va portar fins allà, vam acabar de constatar que hauríem de millorar el xinès abans de tornar-hi; una noia anava explicant coses, que segur que eren interessantíssimes, i nosaltres només enteníem Badaling, la qual cosa era positiva, perquè com a mínim sabíem que no ens havíem equivocat, i Chángchéng (Gran Muralla). Allà, vam passar bastanta calor, però la Muralla és espectacular, sobretot per l'entorn tan abrupte que té i els desnivells que hi ha.

També vam anar al Temple del Cel, construït al segle XV, que és una pagoda la punta de la qual suposadament arriba al cel, rodejada d'un parc enorme. Els diferents altars combinen quadrats i cercles per a representar la connexió entre el cel i la Terra ja que segons la tradició xinesa, el cel és rodó i la Terra quadrada. Va ser un dels llocs que més em van agradar de Beijing; s'hi respirava una pau, difícil de trobar a altres indrets de la ciutat.

Abans de marxar de la capital, vam visitar el Palau d'Estiu, que és un recinte molt gran on l'emperador passava temporades de descans quan la calor a la ciutat s'intensificava. De fet, està força allunyat del centre i hi ha de tot: una pagoda amb un buda al capdamunt d'un turó des d'on s'obté unes magnífiques vistes de la ciutat, un llac immens amb ponts i barquetes per navegar-hi i jardins i patis que comuniquen diferents temples i altars. La imatge més típica del palau és un vaixell de marbre blanc situat al llac.

Com que el nostre viatge començava i acabava a Beijing, divendres passat, abans de tornar cap a casa, tornàvem a ser a la capital i vam aprofitar per a visitar el Temple del Lama. Havíem llegit que era el temple que calia visitar a Beijing i realment, és molt diferent dels altres que vam veure a la ciutat, tot i que és semblant a d'altres que vam veure en altres parts del país, i té algunes estàtues espectaculars, com ara el buda Maitreya que fa 18 metres d'alt.