Xi'an - 西安

La següent parada del nostre trajecte va ser Xi'an. Després d'una llarga nit en un tren des de Beijing, vam arribar a la capital de la província de Shaanxi, que fins al segle X, era el centre polític de la Xina. És el lloc on tradicionalment s'acabava la ruta de la seda i això la va convertir en una ciutat multicultural que barreja elements de diferents tradicions.

De fet, un dels barris amb més personalitat de la ciutat és el barri musulmà, que et traslladava a través d'un entramat de carrers desordenats a una realitat completament diferent a la que hi ha alguns centenars de metres més al sud. Una realitat que t'allunya de la gran ciutat que és Xi'an, amb edificis alts i un trànsit indescriptible i et trasllada a un mercat constant d'artesania de tota mena i aliments tan variats com ara dolços d'aspecte àrab, pa fet en un forn a peu de carrer i fideus que adornaven amb tot tipus de productes. Enmig d'aquest bullici, es pot trobar la Gran Mesquita, que nosaltres gairebé no vam veure entre els venedors i els vianants, tot i que era el principal motiu de la nostra passejada pel barri. vam arribar-hi bastant tard i no estàvem segurs d'haver-hi entrat per la porta "oficial" i, potser perquè estava massa fascinada per l'exterior, no em va impressionar tant com esperava, tot i que vaig agrair aquell moment de tranquil·litat en un pati que tenia més aspecte de temple budista que de mesquita.

Xi'an em va sorprendre perquè és una ciutat molt cosmopolita i em va semblar més organitzada que Beijing amb una visió clara del tipus de ciutat que vol ser. Vaig tenir la impressió que era més internacional que la capital xinesa, perquè bastanta gent parlava anglès i el centre de la ciutat no té res a envejar a moltes ciutats d'occident. Aquesta modernitat combina amb força encert amb elements tradicionals xinesos, com la Torre de la Campana i la del Tambor, aquesta última bastant més ben integrada a l'entorn. Els dos edificis són originàries del segle XIV; la campana marcava l'inici del dia i el tambor la posta de sol. També al segle XIV, van construir les muralles que envolten Xi'an, que és de les poques ciutats xineses que les conserva. Un altre dels edificis característics de la ciutat és la Pagoda de la Gran Oca, que va acabar-se de construir al segle VII.

Però la gran atracció de Xi'an és, sens dubte, l'exèrcit de Guerrers de Terracota. Personalment, no em van impressionar gaire perquè crec que si l'exposició estigués més ben dissenyada, causaria més efecte al visitant. Però bé, en qualsevol cas, la història és interessant i com a troballa arqueològica, el seu valor és innegable. L'emperador Qin Shi Huang va fer-se construir aquest exèrcit (amb cavalls i carros i tot!) no se sap si per por dels esperits que l'esperaven després de morir-se o perquè pretenia continuar governant un cop mort. L'exèrcit de soldats a mida real (suposo que pels estàndards xinesos de l'època; avui en dia, són un exèrcit baixet) va ser descobert per uns pagesos que cavaven un pou, el 1974.