Encomana el català?

De debò que això també surt a la tele? Últimament, m’estic posant el dia dels programes de TV3 (per tal de preparar la meva tornada a casa i integrar-me... com si no tingués altra feina...) i a la secció de TV3alacarta, he notat que aquest anunci surt abans de gairebé tots els programes.

A veure, que vivim en un país una mica estrany ja ho sabíem. Però aquest anunci representa una mena de realitat paral·lela molt, però molt, rara de la nostra societat. De fet, quan em vaig traslladar a a viure a la perifèria de Barcelona, vaig arribar a pensar que era jo qui havia viscut una realitat paral·lela durant més de 18 anys, ja que allà gairebé ningú parlava català. Fins i tot em penso que el primer any, ens vam fer mig famoses al nostre bloc de pisos de Cerdanyola, com les estudiants de poble, fàcilment identificables, entre altres coses (també cal tenir en compte que teníem un veïnat una mica tafaner), perquè parlàvem en català amb tothom, o sigui que sense saber-ho ja intentàvem encomanar el català, sense cap mena d’èxit, òbviament.

Bé, deixant de banda el fet que a l’anunci canten molt i que a la vida real la gent no canta tan sovint. Sí, sí, ja ho sé, el gènere musical està molt bé, però és confús. A mi m’agrada molt el teatre musical, però quan era petita, em tenia bastant desconcertada. Veia Evita, per exemple, i no entenia com podia ser que aquella dona pugés a dalt d’un balcó i es posés a cantar i a sobre, en anglès, quan representava que allò era l’Argentina! De debò, que no ho veia gens clar. Igual que a The Sound of Music, que no sé qui va traduïr per Sonrisas i Lágrimas, quan t’estan perseguint els nazis per les muntanyes, no és moment de posar-se a cantar. En fi, que no sé pas si un anunci cantant ‘si us plau, voldria un entrepà!’ és el més adequat.

Però, deixant de banda que canten, heu vist mai noies vestides com estrelles de Bollywood a Barcelona? Ja dic a Barcelona, perquè aquest anunci està fet per la gent de la capital i rodalies. A Prats, la necessitat d’encomanar el català em sembla que no és tan gran (si no és que han canviat molt les coses, des que jo vaig marxar). I a Prats, tampoc hi vaig veure mai ningú vestit així. I una cosa, qui són aquests actors, sobretot el protagonista, no sé si l’han maquillat molt (o jo no hi entenc gens, cosa que també podria ser), però a mi sembla bastant irreal. I per cert, jo no he vist mai cap skaters, que analitzen sociolingüísticament situacions diàries (la noia rossa que porta un patí que es troben quan el forner acompanya el noi fins a la porta, quin forner més trempat!)

Ja que hi som, amb aquest eslògan, "Encomana el català", no pot semblar que el català sigui una malaltia infecciosa? És que a mi m’agradava més la Queta, tot i que segons com feia una mica de por, amb aquestes dents, però era graciosa. Però bé, he de reconèixer que mentre escrivia això, anava escoltant l’anunci de fons i em sembla que m’agrada i tot (que això no vol pas dir que ja no el trobi ridícul), i evidentment, ja em sé la cançoneta!