Suïssa

Aquests dies de Setmana Santa, vam fer un viatge en cotxe que el podríem titular "Europa sota la pluja", però malgrat el mal temps, també ens ho vam passar bé i vam veure coses interessants. Primer de tot, vam anar a Suïssa, on vam visitar Gruyères, Berna i Interlaken. El primer poble em va agradar molt; vam visitar el Museu del Formatge, la visita del qual no és gaire interessant, però vam poder veure com el fabricaven i l'emmagatzamaven abans de posar-lo a la venta, que és un procés força laboriós. El poblet està situat a dalt d'un turó, hi ha un castell i té unes vistes força maques a les valls del voltant.

Aquell mateix dia, vam visitar Berna, la capital del país. És una ciutat petita amb un centre històric acollidor, amb els carrers empedrats i botiguetes i bars sota de perxes. En un dels carrers cèntrics, hi ha la torre Zytglogge, que vol dir campana del temps, construïda cap el segle XIII. Més tard, al segle XV, s'hi va col·locar el rellotge astronòmic, que no només mostra l'hora (en un rellotge de 24 hores), sinó també la data, la posició del sol respecte el zodíac, les hores de sol i la fase de la lluna. A dalt de la torre, al costat del rellotge, hi ha unes figures mecàniques que es mouen cada hora.

Després, vam anar a veure els óssos de Berna, que viuen en un parc a prop del riu Aar (destaco el riu perquè és el que sempre surt als encreuats). Doncs bé, quan nosaltres hi vam anar, hi havia quatre óssos: un de molt gran que estava apartat dels altres i tres que estaven junts en un altre tancat. Mentre ens hi acostàvem, un d'ells va començar a escalar un arbre, que devia fer més de deu metres; quan va arribar al capdamunt, semblava que no sapigués baixar. L'arbre s'anava balancejant, perquè l'ós pesava molt i el tronc no era gaire gruixut, però l'animal anava mantenint l'equilibri i menjant algunes fulles que hi havia a les branques. Allà dalt, s'hi va estar durant gairebé mitja hora, mentre tots els vianants ens encantàvem a mirar-lo i patíem una mica, perquè feia tota la impressió que l'ós, tard o d'hora, acabaria caient. Al final, quan ja tothom es pensava que no podria baixar, va començar a lliscar lentament pel tronc fins arribar a terra, arrencant un tímid aplaudiment entre els que ens ho miràvem amb incredulitat. A terra l'esperaven els seus companys, que amb prou feines li havien fet cas durant tota l'estona que va estar dalt de l'arbre.

En la nostra segona etapa a Suïssa, vam passar pel Walensee i per Iseltwald, que és un poble molt pinturesc al costat del Brienzersee, molt a prop d'Interlaken, que té el Thunersee a l'altre costat. Com que feia una mica més de bo (no és que fes un sol espectacular, però com a mínim no plovia ni nevava i hi havia poca boira), vam pujar a Schilthorn, a 2.970 metres, amb l'aeri. Aquesta muntanya es veu que és força coneguda perquè hi van rodar una pel·lícula del James Bond. Al capdamunt, sí que nevava i feia una mica de fred, però les vistes eren bastant espectaculars rodejats de muntanyes nevades.