Snif, snif… s’han acabat les vacances!
Wooow! Quina setmana!! Vaig arribar a Seattle, divendres a les 7 de la tarda, plovent a bots i barrals. Miraculosament, vaig saber arribar a l’hotel i després a l’aeroport, en autobús, sense perdre’m. I l’endemà al matí, vam començar a fer turisme. Per sort, no feia tant fred com m’havien dit, cosa que no vol pas dir que fes calor eh; potser us diran que sóc una exagerada, però a mi la bufanda, les botes i l’anorac no em feien cap nosa...
Seattle és la seu de moltes empreses: Boeing, Amazon.com, Microsoft i la més important de totes (aquests venen quatre ordinadors i fan uns avions que es veu que van molt ràpid i ja es pensen qui sap què...): a Seattle, hi ha el primer Starbucks! Com que és el més antic, està ple tot el dia i té el seu encant, però no és pràctic, els Starbucks moderns amb taules i sofàs són molt més còmodes! Però també vam descobrir el seu gran competidor en el terreny del cafè local: el Seattle’s Best Coffee, que el van fundar el 1970, un any abans que l’Starbucks, i entre d’altres coses fan bagels per esmorzar i a més a més, n’hi havia un a dins mateix del nostre hotel.
A la segona foto, es pot veure la postal típica de Seattle amb el cartell lluminós del Seattle’s Best i el del Public Market a darrera. La primera foto és de quan vam anar amb vaixell per veure la ciutat des del mar. També vam pujar a l’Space Needle de dia i de nit i vam anar al Warren Street, que no és ben bé un atractiu turístic, però des d’allà es poden fer fotos panoràmiques de la ciutat (algun autobús que et portés fins al capdamunt estaria molt bé : )). Ah! També vam pujar a l’Smith Tower, que va ser el primer gratacels de Seattle, però ara ja té edificis molt més alts al costat. El que és curiós és que vam pujar-hi sols amb l’ascensorista-guia, perquè quan hi vam arribar estava tancat, però com que devíem fer cara de decebuts, els hi va saber greu i ens va deixar entrar i ens va anar explicant què eren els diferents edificis del voltant.
De visites així una mica més curioses també en vam fer! Vam anar a l’”Umachiwaja”, que són uns grans magatzems especialitzats en productes orientals. I un altre dia vam fer un Underground Tour, on un guia molt simpàtic que feia uns jocs de paraules boníssims ens va portar a diferents llocs de la ciutat a sobre i a sota terra i ens anava explicant històries. Però també vam fer visites culturals, i vam anar a la University of Washington, que estava molt bé; és una universitat d’aquestes molt americanes amb jardins i un campus molt gran, però amb un regust europeu en l'arquitectura.
Me'n vaig a treballar una miqueta; ja ho he dit: s'han acabat les vacances. Un altre dia, ja parlaré de Vancouver!!!
Wooow! Quina setmana!! Vaig arribar a Seattle, divendres a les 7 de la tarda, plovent a bots i barrals. Miraculosament, vaig saber arribar a l’hotel i després a l’aeroport, en autobús, sense perdre’m. I l’endemà al matí, vam començar a fer turisme. Per sort, no feia tant fred com m’havien dit, cosa que no vol pas dir que fes calor eh; potser us diran que sóc una exagerada, però a mi la bufanda, les botes i l’anorac no em feien cap nosa...
Seattle és la seu de moltes empreses: Boeing, Amazon.com, Microsoft i la més important de totes (aquests venen quatre ordinadors i fan uns avions que es veu que van molt ràpid i ja es pensen qui sap què...): a Seattle, hi ha el primer Starbucks! Com que és el més antic, està ple tot el dia i té el seu encant, però no és pràctic, els Starbucks moderns amb taules i sofàs són molt més còmodes! Però també vam descobrir el seu gran competidor en el terreny del cafè local: el Seattle’s Best Coffee, que el van fundar el 1970, un any abans que l’Starbucks, i entre d’altres coses fan bagels per esmorzar i a més a més, n’hi havia un a dins mateix del nostre hotel.
A la segona foto, es pot veure la postal típica de Seattle amb el cartell lluminós del Seattle’s Best i el del Public Market a darrera. La primera foto és de quan vam anar amb vaixell per veure la ciutat des del mar. També vam pujar a l’Space Needle de dia i de nit i vam anar al Warren Street, que no és ben bé un atractiu turístic, però des d’allà es poden fer fotos panoràmiques de la ciutat (algun autobús que et portés fins al capdamunt estaria molt bé : )). Ah! També vam pujar a l’Smith Tower, que va ser el primer gratacels de Seattle, però ara ja té edificis molt més alts al costat. El que és curiós és que vam pujar-hi sols amb l’ascensorista-guia, perquè quan hi vam arribar estava tancat, però com que devíem fer cara de decebuts, els hi va saber greu i ens va deixar entrar i ens va anar explicant què eren els diferents edificis del voltant.
De visites així una mica més curioses també en vam fer! Vam anar a l’”Umachiwaja”, que són uns grans magatzems especialitzats en productes orientals. I un altre dia vam fer un Underground Tour, on un guia molt simpàtic que feia uns jocs de paraules boníssims ens va portar a diferents llocs de la ciutat a sobre i a sota terra i ens anava explicant històries. Però també vam fer visites culturals, i vam anar a la University of Washington, que estava molt bé; és una universitat d’aquestes molt americanes amb jardins i un campus molt gran, però amb un regust europeu en l'arquitectura.
Me'n vaig a treballar una miqueta; ja ho he dit: s'han acabat les vacances. Un altre dia, ja parlaré de Vancouver!!!
1 comentari:
algun detallet? alguna anecdota?
Publica un comentari a l'entrada