L'esport nacional

Ahir al vespre, vaig fer una d’aquelles coses que s’han de fer quan vas al Canadà: anar a veure un partit d’hockey. Jugaven els Kamloops Blazers contra els Left Bridge, i van guanyar els de Kamloops 5 a 2, per tant la gent estava molt contenta. A més a més, com que era Halloween, hi havia molta gent disfressada (la disfressa de carbassa triomfa molt!), i a la mitja part, hi havia més personatges dels habituals disfressats per allà.

A veure, la cosa començava a les 7 de la tarda, vam arribar per allà tres quarts i ens vam trobar una gent revenent entrades, però la reventa d’entrades aquí em sembla que funciona diferent. Gairebé tothom que ho feia era gent gran i el senyor a qui les vam comprar ens va explicar que a la seva empresa els hi donaven entrades i ell les venia (més barates que a la taquilla, però que et sortien igual de preu que si les compraves amb el carnet d’estudiant) i els diners que recollia els donava a una associació d’aquí Kamloops.

Al cap d’una estona, van començar a sortir els jugadors i van cantar l’himne (stand up, remove your hats, and sing together the national anthem) i després, ja van començar. Els partits d’hockey tenen tres parts de vint minuts i durant els descansos, sortien les mascotes, per a distreure el públic i organitzaven un partidet de futbol sobre gel. Va ser divertit. Algunes coses curioses d’aquest esport és que no passa res greu si et baralles, agafar l’altre per la samarreta i picar el seu stick amb el teu és el mínim que has de fer, per a sobreviure i quan et baralles amb algú altre més seriosament (hi ha hagut tres o quatre baralles grans, en les quals hi havia els àrbitres i tot al mig i volaven els cascs i les genolleres dels jugadors), t’expulsen uns quants minuts, però no et fan anar a la banqueta amb els altres, sinó que estan al penalty room, que vol dir que estan castigats a l’altra banda del camp, en uns seients que hi ha, amb un vidre de separació entremig, perquè no s’acabin de matar, mentre els altres juguen. A la foto, es veu una d'aquestes batusses, si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

Ah! I una altra de les coses que té aquest país és que la gent és refiada. A la mitja part, quan hem anat a comprar el sopar, hem deixat les jaquetes allà, la Claudia hi ha deixat la càmera i tot, i quan hem tornat, encara hi era tot. Els primers dies jo devia fer molta gràcia, a qualsevol bar on anava o fins i tot a la biblioteca, no m’agradava deixar les coses soles. S’ha d’entendre, a la biblioteca de l’Autònoma, hi havia un rètol que deia que vigilessis les teves coses que te les podien robar... I evidentment, mai deixaria la bossa a una cadira d'un bar, mentre vaig a la barra o al lavabo; i és clar, aquí, no volia quedar-me tancada, a fora de casa sense claus i sense jaqueta, que fa fred!