Les eleccions per sota del paral·lel 49

S’està acabant això que els veïns del sud anomenen el primer dimarts després del primer dilluns de novembre (no poden dir simplement que no volen anar a votar el dia de Tots Sants?!). Bé, no sé si us ho he explicat, però fa poc també hi van haver eleccions aquí al Canadà, però la gent ja aleshores semblava més interessada en les eleccions americanes (sí, aquí, a la gent d’Estats Units en diuen americans, ells són canadencs, i a vegades, fins i tot, per referir-se al país, diuen the Americas).

A aquella assignatura que faig que estudiem una mica de tot relacionat amb el Canadà, he après el concepte Continental Integration, que és el fet d’esdevenir una colònia cultural dels Estats Units. Això, que passa a tot arreu, quan els tens al costat, suposo que fa més por. Doncs bé, això de la Continental Integration per mi ha quedat demostrat aquest vespre. Els dimarts al vespre faig una classe de tres hores que comença a dos quarts de set; aquí, a classe, fan una cosa que jo no havia vist mai que és portar el portàtil per prendre apunts, doncs el cas és que abans de començar la classe hi havia el professor allà, també amb l’ordinador, diu ‘va, comencem, si voleu aneu seguint l’escrutini per internet i aviseu-nos, si hi ha alguna novetat interessant’. Com que tothom ja donava per guanyador l’Obama, no hi ha hagut res a comentar.

Després, quan tornava cap a casa, m’he trobat a la Claudia i també ha sigut gairebé l'únic tema de conversa durant el trajecte, que a veure si es notaria la diferència, que si ja era hora que amb la població tan diversa dels Estats Units tinguessin un president que no fos blanc, etc. I quan hem arribat al pis, hi havia la Corrie estudiant i la seva pregunta, de fet, ha sigut la que m’ha motivat a escriure això: do you know that we have a black president?

Ho tradueixo, perquè no sigui dit, però no crec que faci falta: ho sabeu que tenim un president negre? Aquesta primera persona del plural m’ha impactat. I res més, ho deixo aquí, perquè hi reflexionem. És l’Obama una mica el president de tots? La globalització ens ha afectat tant que ens interessa més què passa a l’altra punta de món o a casa del veí, que a casa nostra?

Per cert, parlant del país veí (i canviant totalment de tema, ara ja he fet la reflexió profunda), sabeu qui se n’hi va aquest divendres? :)