Travessant fronteres...

La primera cosa que vaig trobar sospitosa del meu permís d’estudiant al Canadà és que hi deia no re-entry permitted... però em van dir que a Estats Units, a Grenlàndia i no sé on més sí que hi podia anar sense demanar un altre visat. Quan vaig anar a Seattle, un policia, a un poble anomenat Blaine, em va fer pagar $6 per posar-me el segell i grapar-me el visat de turista, cosa que es veu que no fan fer a ningú més, només a la gent que anava al meu autocar. A part d’això, et fan un petit interrogatori, que acabes amb ganes de dir-los a veure què els hi importa tot això que et demanen, però és clar no ho fas, perquè aquell policia és el que t’ha de grapar el paper i si no, no et deixarà entrar.

Aquest famós paper, que és de color verd, es veu que quan surts del país, se l’han de quedar. El primer cop que vam travessar la frontera en direcció contrària, ho estaven a punt de fer, però com que els hi vam dir que tornàvem a entrar al cap de dos dies, ens el vam quedar. Jo quan vaig tornar el segon cop al Canadà, no em van dir res del paper i per tant, l’he tingut tot aquest temps al passaport, amb els conseqüents avisos que per Nadal em renyarien perquè aquest paper no l’havia de tenir (això segons la meva germana i el meu cunyat... però és que ells no han vingut mai al Canadà!). L’altre dia, quan vaig fer allò tan estrany de passar el control fronterer d’Estats Units a un aeroport canadenc, no em van dir res; jo sí que esperava que em diguessin alguna cosa, encara que no fos culpa meva. El policia va fer les preguntes de sempre, va agafar el passaport, m’hi va posar un altre segell d’entrada als USA amb la data nova i ja va estar. Abans de marxar de Philadelphia, llavors sí, l’hostessa que em va donar les targetes d’embarcament em va demanar si tenia previst tornar abans que es caduqués el visat, i, com que li vaig dir que no, em va treure el paper.

Aquesta frontera és una mica estranya, ja que pel què convé existeix i pel què no, ja els hi va bé tractar els vols que arriben del Canadà com si fossin nacionals, per exemple. El que tampoc no acabo d’entendre és perquè et fan agafar les maletes, per creuar la frontera. Quan la travesses per terra (almenys a aquest ja famós poble de l’estat de Washington), et fan passar l’equipatge per un escàner, et demanen si portes menjar i si portes fruita, se la queden i la deixen en una tauleta petita d’allà la vora... és una escena una mica ridícula, però si no els hi dius, no se n’enteren pas, perquè jo en portava i vaig poder menjar plàtans “canadencs” a Seattle :-)!! Doncs bé, el cas és que en direcció contrària, cap al Canadà, tu agafes la maleta, te’n vas a parlar amb el policia i si a ell no li sembla necessari, ningú et mira l’equipatge. A l’aeroport de Toronto, que és on vaig passar la frontera tant d’anada com de tornada aquest últim cop, bàsicament el que vaig fer va ser passejar la meva maleta per la terminal, perquè ningú se la va ni mirar... de fet, de tornada, em van fer recollir la maleta quan ja havia parlat amb la policia. I després, et diuen ‘molt bé, ara vés cap allà i drop off your luggage there’... com que drop off? Doncs sí, es veu que llavors ja està, tu mateix deixes la maleta a una cinta i ja arribarà al teu destí; al principi, això de deixar la meva maleta allà “abandonada” sense ningú de seguretat ni de la companyia aèria no ho veia gens clar... però com que l’altra gent ho feia, alguns amb tan poca convicció com jo, assumeixes que deu ser el que normalment es fa i de fet, la maleta no es va perdre cap cop!