Pel títol, us pensàveu que ara faria una reflexió sobre com ràpid passa el temps, que semblava que no i d’aquí poc ja tornaré a estar per aquí, eh? Doncs no, un altre dia, però avui volia tornar a parlar de meteorologia, que per alguna cosa el Canadà és el segon país més fred del món.
El temps està molt boig. Quan vaig arribar, ens van dir que normalment començava a nevar a mitjans de novembre... però no va començar a fer-ho de debò fins a mig desembre. Després de les vacances de Nadal, jo vaig notar que feia molt fred, però no estava gaire segura si era cosa meva, perquè a Philadelphia feia més bo (en comparació amb Kamloops, els meus pares deien que hi feia fred...) i jo no estic acostumada a aquestes temperatures. Però es veu que no només ho penso jo això; l’altre dia, em van dir que era l’hivern més fred dels últims anys i que normalment sí que nevava, però llavors durant uns quants dies no ho feia i la neu marxava bastant, no com ara que s’acumula als vorals dels carrers.
Aquesta setmana, per exemple, dilluns i dimarts va nevar molt, però llavors va parar i avui, ja s’havien netejat una mica els carrers i no hi havia neu ni gel. Bé, el cas és que per allà les tres, he anat a la universitat i quan he sortit per allà les cinc, que ja era fosc (és una mica trist, es comença a fer fosc per allà les quatre de la tarda...), ja hi havia mig pam de neu al terra. Després, ha continuat nevant durant tota la tarda. Ah! I una cosa que he trobat molt curiosa és que quan neva no fa tan fred; a veure, és clar que fa fred, perquè si no, no nevaria, sinó que plouria, però just en el moment que cau la neu, les temperatures pugen una mica i sembla que no, però la diferència es nota. Volia penjar alguna foto de la neu, però mai penso a endur-me la càmera i la veritat és que sortir expressament a fer fotos (a més a més, de nit) no ho faré.
De fet, aquí m’he adonat del temps (no meteorològic) que es pot arribar a perdre abrigant-te i desabrigant-te, per tal de sortir al carrer. Diria que aquí, la gent això que fem a casa de sortir només a comprar el pa, per exemple, no ho fa, almenys jo no ho faria si no fos imprescindible... començo a entendre l'existència d'aquests carros de la compra tan grans, que s’emporten fins al costat del cotxe, perquè no poden agafar totes les bosses que han comprat, i llavors els deixen abandonats al pàrquing del supermercat (això últim no fa falta entendre-ho; deu suposar un gran esforç caminar deu metres, per a anar-lo a deixar al seu lloc!). Doncs això, que has de sortir al carrer molt abrigat, i que ja que surts, ho aprofites i compres molt; tot i que encara hi ha gent que veus que van pel carrer amb màniga curta, però són una minoria... aquests deu ser els canadencs autèntics! I en queden molts pocs...
Ah! Sabeu què he vist per primer cop, avui, que sempre surt a les pel·lícules i m’havia decebut una mica que no fos veritat? Gent a qui li posaven la compra en bosses de paper (sí, sí, de color marró i sense nanses), però la dona a qui les hi han posat les ha demanat expressament, jo em pensava que ho feien al revés: que les donaven a tothom, si no deies el contrari.
El temps està molt boig. Quan vaig arribar, ens van dir que normalment començava a nevar a mitjans de novembre... però no va començar a fer-ho de debò fins a mig desembre. Després de les vacances de Nadal, jo vaig notar que feia molt fred, però no estava gaire segura si era cosa meva, perquè a Philadelphia feia més bo (en comparació amb Kamloops, els meus pares deien que hi feia fred...) i jo no estic acostumada a aquestes temperatures. Però es veu que no només ho penso jo això; l’altre dia, em van dir que era l’hivern més fred dels últims anys i que normalment sí que nevava, però llavors durant uns quants dies no ho feia i la neu marxava bastant, no com ara que s’acumula als vorals dels carrers.
Aquesta setmana, per exemple, dilluns i dimarts va nevar molt, però llavors va parar i avui, ja s’havien netejat una mica els carrers i no hi havia neu ni gel. Bé, el cas és que per allà les tres, he anat a la universitat i quan he sortit per allà les cinc, que ja era fosc (és una mica trist, es comença a fer fosc per allà les quatre de la tarda...), ja hi havia mig pam de neu al terra. Després, ha continuat nevant durant tota la tarda. Ah! I una cosa que he trobat molt curiosa és que quan neva no fa tan fred; a veure, és clar que fa fred, perquè si no, no nevaria, sinó que plouria, però just en el moment que cau la neu, les temperatures pugen una mica i sembla que no, però la diferència es nota. Volia penjar alguna foto de la neu, però mai penso a endur-me la càmera i la veritat és que sortir expressament a fer fotos (a més a més, de nit) no ho faré.
De fet, aquí m’he adonat del temps (no meteorològic) que es pot arribar a perdre abrigant-te i desabrigant-te, per tal de sortir al carrer. Diria que aquí, la gent això que fem a casa de sortir només a comprar el pa, per exemple, no ho fa, almenys jo no ho faria si no fos imprescindible... començo a entendre l'existència d'aquests carros de la compra tan grans, que s’emporten fins al costat del cotxe, perquè no poden agafar totes les bosses que han comprat, i llavors els deixen abandonats al pàrquing del supermercat (això últim no fa falta entendre-ho; deu suposar un gran esforç caminar deu metres, per a anar-lo a deixar al seu lloc!). Doncs això, que has de sortir al carrer molt abrigat, i que ja que surts, ho aprofites i compres molt; tot i que encara hi ha gent que veus que van pel carrer amb màniga curta, però són una minoria... aquests deu ser els canadencs autèntics! I en queden molts pocs...
Ah! Sabeu què he vist per primer cop, avui, que sempre surt a les pel·lícules i m’havia decebut una mica que no fos veritat? Gent a qui li posaven la compra en bosses de paper (sí, sí, de color marró i sense nanses), però la dona a qui les hi han posat les ha demanat expressament, jo em pensava que ho feien al revés: que les donaven a tothom, si no deies el contrari.
2 comentaris:
PER MOLTS ANYS TIETA!!!!! de part meu i del papa i la mama :-)
Llegint el comentari anterior, imagino que ahir devia ser el teu aniversari! Així que felicitats! També ho era el d'una amiga meva (l'Oren!) i va néixer la filla d'un company de feina (la Ivette). Així que res, felicitats, i que no passis gaire fred! (a Vic, Déu ni do el que hi fa... i a Rupit també n'hi ha encara, de neu acumulada!)
Publica un comentari a l'entrada