Móns virtuals

Tot va començar amb el messenger. Sí, és tot un clàssic... encara ara crec que és un gran invent en la història del món mundial, fàcil de fer servir i et permet fer moltes coses. Si vols de l'únic que t'has d'ocupar és de decidir si t'agrada més l'emoticona de la nena amb els cabells blaus que plora, la que salta i tira petons o la tortuga ninja que balla. Després, un bon dia, algú em va dir que el gmail era molt millor que el hotmail; la veritat és que potser sí que es poden enviar més fotos alhora i que tens el xat i el correu en una mateixa pantalla, però on hi hagi el hotmail (que per cert, m'agradaria molt saber qui va ser el graciós que li va posar aquest nom)... En fi, aquí tot just tenia dos correus amb les seves respectives contrasenyes.

Després, va venir l’etapa universitària, en la qual vaig descobrir els móns virtuals derivats del món acadèmic. A l’Autònoma, existeix una cosa que es diu Campus Virtual, que alguns professors últimament, s’havien dedicat a sobre-amortitzar i havíem de participar en debats, penjar-hi coses, etc. i, a més a més, també tenim correu, cosa que l’Esther no va saber fins després de Nadal de primer (tampoc em vaig perdre gran cosa, eh, en aquest mig curs...). A partir d’aquí, la cosa ja es va anar complicant, començaven a ser moltes contrasenyes i noms d’usuari diferents. La culminació dels móns virtualment universitaris ha tingut lloc aquí al Canadà, on evidentment també tenen el seu correu institucional, on aquests sí que no hi envien mai res, i el seu Campus Virtual, que l’anomenen WebCT, que no agrada a gairebé ningú i per això, han creat una altra cosa que es diu Moodle, aquest té xat i tot... és que aquesta gent no s’estan de res!

A part dels correus i aquestes coses que es poden considerar necessàries en el món en què vivim, en un moment determinat de la vida es va decidir crear un fotolog, que ara tenim molt abandonat, amb la principal finalitat (que ja vam deixar clara, des del primer moment) de poder comentar les fotos de l’altra gent. I llavors ja venir el gran univers facebook, que bàsicament (pels pocs que encara no saben què és) és una eina que si vols, t’organitza la vida, bé i si no vols, almenys ho intenta: no només et permet comunicar-te, sinó que a més a més, et busca gent a qui potser coneixes, et recorda els aniversaris dels teus amics, et permet crear grups amb algun interès comú i unir-t’hi per mantenir-vos en contacte, i fins i tot, té una infinitat de jocs i testos, per si t’avorreixes. Ja he perdut el compte de quantes contrasenyes diferents tinc... Però, com que l’Esther semblava que no en tenia prou, un dia vaig fer aquest blog tan bonic, des d’on us explico unes coses “interessantíssimes”! I, per petició popular (més o menys), vaig crear un àlbum de picasa, per a explicar la meva vida en imatges.

A part d’això, les meves últimes incursions en nous terrenys cibernètics, han estat Delicious i Wikipedia. Això de Delicious, ho vaig descobrir per casualitat, és una pàgina web que et fa de marcador (estic segura que té un nom molt més tècnic que aquest, però no me’n recordo, i també em sembla que pot fer moltes més coses que jo desconec, aquesta pàgina), és a dir, t’emmagatzema les pàgines webs que tu marques a preferits i et permet trobar-les d’una manera fàcil, perquè tu les pots etiquetar per temàtiques, paraules claus, etc. i posar-hi una petita descripció, per tal de saber posteriorment si t’interessa tornar a consultar aquella pàgina o no. Wikipedia segur que ja sabeu que és, en català Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure. Ja fa alguns mesos, la meva germana va tenir un petit trauma (no va ser pas res gaire greu, eh), perquè ningú coneixia els dibuixos animats que ella i jo miràvem (els dibuixos a Prats es veu que eren diferents...), com per exemple, l’Osset Faluc. Temps després, vaig trobar un grup, precisament al facebook, anomenat Jo vaig créixer amb el Club Super 3!!!, i vaig trobar que era convenient fer-se'n membre, en el qual també es va debatre sobre aquest personatge de la nostra infància. Tot això, ho explico, perquè després vaig tenir curiositat per buscar més informació d’aquest ós i vaig anar a parar a Wikipedia. Doncs el cas és que l’article en català que parlava d’aquests dibuixos estava ple de faltes d’ortografia (per cert, també hi ha un grup facebookià anomenat Faltes d’ortografia en català: ja n’hi ha prou!!); vaig estar buscant com es podia enviar un correu a algú, de fet, no sabia gaire a qui, al senyor Wikipedia suposo, per comentar-li i a veure si ho arreglaven i vaig trobar que et deien que si creies que podies millorar alguna cosa, et registressis i ho fessis tu mateix. I així ho vaig fer. És molt interessant i et permet crear nous articles, editar-ne de ja existents, contrastar-ne la informació o ampliar-la,... El que passa és que de moment, no he tingut gaire temps d’aprendre’n; ja m’hi dedicaré.