Dies de paperassa...

El tema dels papers ja començo a tenir-lo arreglat. Ahir, em vaig matricular a la universitat i avui, m’he fet l’assegurança mèdica i he anat a fer un canvi d’horaris. Tindré una assegurança privada durant els primers tres mesos d’estar aquí i després, te’n fan fer una de l’estat, que es vol assemblar a la seguretat social, però s’ha de pagar una tarifa mensual , que al final acaba resultant més cara que la privada...

Al final, les classes comencen dimecres que ve, però com que jo no tinc classe els dimecres, començaré dijous. Avui, ja m’he anat a comprar uns quants llibres (ha sigut una ruïna... sort que després els hi pots tornar a vendre!) i em sembla que aquest semestre llegiré bastant més que l’any passat, però faré una assignatura de literatura infantil (que això sí, és de la que tinc més llibres) que em fa molta il·lusió: llegiré Anne of Green Gables (que em sembla que en feien una sèrie de dibuixos quan era petita), Mark Twain, and something called Charlotte’s Web, que no tinc ni idea de que és, però crec que estarà bé. En fi, ja us ho aniré explicant i si voleu, us puc fer ressenyes dels llibres (hehe! És broma!!)

Després d’això dels papers, hem anat a visitar la biblioteca (‘ui, què interessant!!’ deveu estar pensant, però la veritat és que no ha sigut tan avorrit). Aquesta universitat tenen unes quantes coses curioses, una d’elles és que et deixen imprimir documents gratis, quan ho vaig llegir el primer cop, ho vaig trobar molt estrany, però t’has de portar el paper. Això ens ho ha explicat el bibliotecari avui, que abans cobraven 10 cents (ara no sé si es diuen cèntims o centaus, aquí en diuen ‘one dime’, totes les monedes tenen una mena de sobrenom - això ho fan només perquè els que no hi estem acostumats ens emboliquem!), però algun estudiant espavilat es va adonar que el paper no era tan car, i es veu que li van donar la raó i ara la gent es porta el paper de casa i imprimeix allà. Una altra cosa que al principi fa riure però es veu que es molt seriosa és que la universitat és una zona ‘scent free’, sabeu com les àrees ‘smoking free’, on no es pot fumar? Doncs, és una cosa semblant. El primer dia, ens van dir que no es podia portar cap colònia, perfum ni res que desprengués gaires olors, perquè hi ha gent que té al·lèrgies molt greus. Aquesta gent són molt estranys... Però es veu que hi ha oficines que tanquen i tot, si entra algú amb perfum, perquè els seus empleats es posen malalts...

Què més? Ah, sí! Aquí també he conegut el concepte de ‘jay walking’, que bàsicament és una cosa que si existís a Prats els mossos farien l’agost allà davant de casa, perquè consisteix en multar la gent que no travessa pels passos de peatons. Es veu que la brometa et pot costar uns 120$, suposo que depèn de qui t’enganxa fent-ho, l’altre dia vaig conèixer unes noies alemanyes que els n’hi havien fet pagar 25.

La foto d'aquí dalt vindria a ser el meu carnet d'estudiant...