En un país multicolor...

Anar a comprar en aquest país és molt complicat. Sabeu a les pel·lícules que es veuen aquells supermercats immensos amb uns aparcaments iguals d’immensos plens d’aquelles furgonetes (típicament americanes) que són totes iguals però de diferents colors? Doncs, els supermercats són així! I a tota hora, hi ha famílies (potser perquè la canalla encara fa vacances...) fent la compra, jo diria que per tot un mes! De debò, hi ha gent que fa servir carretons de tres pisos!

Com que la residència no està al centre de la ciutat, està rodejada d’aquest tipus de ‘botiguetes’ on pots trobar, literalment, de tot: a la mateixa botiga et venen menjar, roba, mobles i rodes pel cotxe... i el pitjor és que està tot barrejat. No sé si és una estratègia comercial (per cert, força efectiva), però pots trobar qualsevol tipus de producte a almenys tres llocs diferents dins la mateixa botiga. Una altra gran aventura és trobar coses normals en aquests grans supermercats; l’altre dia, jo volia arròs, normal, blanc, sense cap tipus d’espècia ni condiment, em vaig passejar per un passadís ple de paquets d’arròs... però eren de colors! Heu vist mai arròs de color vermell? Jo sí, es veu que tenia algun tipus de regust de tomàquet. El cas és que quan me’n vaig cansar, li vaig demanar a una dependenta i em va portar a un altre passadís on l’únic paquet d’arròs normal era de 2 kg, i em va dir que no en tenien de més petits.

Això sí que ho tenen aquesta gent: tot és molt gran i de mides rares... Un paquet de galetes (tamany familiar, que ja veig els comentaris del tipus: ‘Esther, que ets una addicta a la xocolata!’) fa 1,1 kg, per què no fa només un kilo? I un suc de taronja, n’hi havia 1,89 l, quin tipus de mesura és aquesta?? També pots comprar bosses de patates congelades de 4 kg i les patates Lay’s i aquestes marques són molt més grans que les normals (sí sí, les normals són les de casa, les d’aquí són estranyes!)

Aquí, tot és de coloraines, no és només l’arròs. Aquest matí, he anat a una cosa anomenada Farmer’s Market, que és com un Mercat del Rebost però una mica més yankie tot plegat. Fins i tot hi havia una parella tocant la guitarra, a l’entrada! La sensació era d’estar a dins un capítol dels Simpsons, gairebé podia veure el Homer tirant-se al damunt de la paradeta dels hot dogs...hehe! Bé, doncs, allà hi venien verdures de colors estranys: hi havia pebrots grocs, tomàquets taronges, api (diria que era api...) taronja i lila, cogombres grocs,...

Bé, i això és tot per avui. Descobrint cada dia més coses d’aquesta ciutat, en aquest final d’estiu tan estrany...