Últimament, m’he aficionat a anar a llegir i a estudiar a Chapters. Crec que és el lloc perfecte, m’encantaria treballar allà; de fet, crec que viuria allà, si es pogués. Hi ha llibres per tot arreu, sofàs amb una llar de foc a la vora i altes dosis de cafeïna, teïna i xocolata... què més puc demanar?
Però és igual, el que jo volia dir és que aquí la gent té una manera de fer i de pensar diferent. El primer de tot per ells és estar còmodes i no es preocupen gaire de les bones maneres. Us posaré un exemple: eh que a vosaltres no se us acudiria anar a una llibreria i treure-us les sabates mentre esteu fullejant una revista i passejar-vos descalços, per molt emmoquetat que estigui el terra? Doncs aquí sí. L’escena era la següent: jo estava asseguda a un d’aquests sofàs, a davant de la llar de foc; a darrera meu, hi havia prestatgeries amb llibres i revistes i una taula amb jocs i una senyora que li deia al seu fill que l’esperava allà, jo em vaig girar un moment per mirar-los i hi havia la senyora dreta que anava amb mitjons i les sabates eren per allà la vora. Jo això no ho faria mai, però aquí es veu que és ben normal. I quan hi ha poca gent, la gent s’asseu a una cadira i posa els peus en una altra, amb sabates o sense.
La filosofia vindria a ser més o menys ‘si no molestes a ningú, fes-ho; i si molestes a algú, ja es queixarà’. És igual que a classe o a la biblioteca; a classe tothom menja, però no unes galetes o un entrepà, aquí la gent es porta la carmanyola de casa o mengen sushi (que venen per allà la vora)! L’altre dia, a classe, una noia menjava uns fideus d’aquests d’algun restaurant tailandès o algun lloc així (d’aquests que posen en una caixa de cartró petitona i et donen els palets) i va entrar la professora i va preguntar què era aquella olor que se sentia, la noia va dir que eren els seus fideus, la professora va contestar ‘ah! Ja m’ho semblava que feia molt bona olor!’ i tan tranquil·la va començar a fer classe. I jo que al principi, no gosava treure el meu entrepà! I el primer dia que vaig anar a la biblioteca, vaig veure un cartell que hi deia que es mengés de manera responsable; us podeu imaginar la meva cara... de manera responsable? Es pot menjar a una biblioteca? Doncs sí, sí, es veu que sí. Aquí, per això, normalment no porten la carmanyola... no deu ser responsable.
Però és igual, el que jo volia dir és que aquí la gent té una manera de fer i de pensar diferent. El primer de tot per ells és estar còmodes i no es preocupen gaire de les bones maneres. Us posaré un exemple: eh que a vosaltres no se us acudiria anar a una llibreria i treure-us les sabates mentre esteu fullejant una revista i passejar-vos descalços, per molt emmoquetat que estigui el terra? Doncs aquí sí. L’escena era la següent: jo estava asseguda a un d’aquests sofàs, a davant de la llar de foc; a darrera meu, hi havia prestatgeries amb llibres i revistes i una taula amb jocs i una senyora que li deia al seu fill que l’esperava allà, jo em vaig girar un moment per mirar-los i hi havia la senyora dreta que anava amb mitjons i les sabates eren per allà la vora. Jo això no ho faria mai, però aquí es veu que és ben normal. I quan hi ha poca gent, la gent s’asseu a una cadira i posa els peus en una altra, amb sabates o sense.
La filosofia vindria a ser més o menys ‘si no molestes a ningú, fes-ho; i si molestes a algú, ja es queixarà’. És igual que a classe o a la biblioteca; a classe tothom menja, però no unes galetes o un entrepà, aquí la gent es porta la carmanyola de casa o mengen sushi (que venen per allà la vora)! L’altre dia, a classe, una noia menjava uns fideus d’aquests d’algun restaurant tailandès o algun lloc així (d’aquests que posen en una caixa de cartró petitona i et donen els palets) i va entrar la professora i va preguntar què era aquella olor que se sentia, la noia va dir que eren els seus fideus, la professora va contestar ‘ah! Ja m’ho semblava que feia molt bona olor!’ i tan tranquil·la va començar a fer classe. I jo que al principi, no gosava treure el meu entrepà! I el primer dia que vaig anar a la biblioteca, vaig veure un cartell que hi deia que es mengés de manera responsable; us podeu imaginar la meva cara... de manera responsable? Es pot menjar a una biblioteca? Doncs sí, sí, es veu que sí. Aquí, per això, normalment no porten la carmanyola... no deu ser responsable.
5 comentaris:
No imagino com deu ser quan s'ajunten les dues coses alhora... una persona llegint un llibre descalç i, al costat, una altra menjant fideus... Només falta que dels peus en surti una ferum no desitjada!
Clar, potser en surt alguna aroma que pels fideus ja els va bé... per exemple, formatge!
Uff que poc agradable el meu comentari, però és el què m'ha vingut al cap! Perdoneu!!!
En quin país t'has ficat!!!! xDD
Ostres q guai, no??
Aixo de lo de menjar a classe es tindria que aplicar aki però de manera responsable, sobretot en akelles hores tan dolentes de classes allà a les 2 o les 3, q ja no pots més de la gana q tens i el teu estomac no para d queixar-se. xd
M'enkanta la filosofia dl Chapters, sona molt acollidor!!
Petonets!!
Isaac, el teu comentari... una mica massa descriptiu pel meu gust!
Olga, les classes fins a quarts de tres eren mortals!!! I sí, Chapters és un lloc acollidor, m'agrada molt! :)
WELCOME TO YANKEELANDIA AGAIN!!!!! ja us dic jo..... això és millor que anar a un país exòtic :-D :-D :-D
Només espero que la que menjava fideus xinos no fós xina.... perquè és una mica irresponsable tal com ells mengen.... no t'hi has fixat??? :-D
aquí també fan el mateix..... la gent dina mentre algú fa una conferència! és de lo més normal :-P
i lo de Chapters m'ha agradat molt!!!!!! penja alguna fotooooooooo :-)
MARTA
No no, la dels fideus era canadenca... els xinos no sé com mengen, però el que sí que sé és que els asiàtics que viuen el costat de la bugaderia cuinen unes coses que fan una olor horrorosa!!!
Publica un comentari a l'entrada