.JPG)
.JPG)
Aquest cap de setmana, he anat a Nakusp a casa de la Claudia (una companya de pis, de Xile) i el seu marit, el Jason, que és de Newfoundland & Labrador (a l’est del Canadà), a celebrar el Thanksgiving. Bé, divendres vaig anar en autocar fins a Revelstoke, que és un poble bastant conegut perquè té unes pistes d’esquiar molt importants a la vora i després, em van venir a buscar en cotxe per anar fins a Nakusp. Per arribar-hi s’ha d’agafar un ferri, perquè està a l’altra banda d’un llac molt gran; entre una cosa i l’altra es tarden unes 5 hores a arribar-hi. D’anada el viatge no se’m va fer llarg, perquè era de dia i el paisatge és realment bonic; vas passant poblets i travessant rius, i al costat de la carretera hi ha arbres amb fulles de diferents colors.
Nakusp només té 1700 habitants, però com que tothom viu en cases amb el seu jardinet, fa la impressió de ser més gran. Un dels principals atractius turístics del poble són les hot springs (aigües termals), on vam anar el divendres al vespre. Hi ha unes piscines a l’aire lliure, una amb l’aigua glaçada, una amb l’aigua calenta i l’altra amb l’aigua bullint; s’hi estava de bé... l’únic problema era entrar i sortir de l’aigua, perquè a fora la temperatura no era gaire alta. Tot i que fes fred, feia bon temps; és curiós això, perquè quan et lleves i mires per la finestra, veus el sol brillant i penses ‘oh! Quin bon dia que farà!’, però les temperatures rarament superen els 15ºC. Dissabte, vam anar a Vernon i a Kelowna a donar el volt. Són dues ciutats més grans, que estan ‘relativament’ a prop de Nakusp (aquí el que és a prop i el que és lluny adquireix un nou significat).
I diumenge, hi va haver el sopar de Thanksgiving, que és una cosa que se la prenen bastant seriosament i tothom se’n va a casa els pares o familiars, per a celebrar-ho tots junts. A sopar, també hi havia els pares del Jason i una veïna que també és de Newfoundland. En teoria, el dia d’Acció de Gràcies, es commemora la unió entre els colonitzadors i els natius del país, per això fan una barreja gastronòmica de les dues cultures i mengen gall d’indi i pastís de carbassa.
Nakusp només té 1700 habitants, però com que tothom viu en cases amb el seu jardinet, fa la impressió de ser més gran. Un dels principals atractius turístics del poble són les hot springs (aigües termals), on vam anar el divendres al vespre. Hi ha unes piscines a l’aire lliure, una amb l’aigua glaçada, una amb l’aigua calenta i l’altra amb l’aigua bullint; s’hi estava de bé... l’únic problema era entrar i sortir de l’aigua, perquè a fora la temperatura no era gaire alta. Tot i que fes fred, feia bon temps; és curiós això, perquè quan et lleves i mires per la finestra, veus el sol brillant i penses ‘oh! Quin bon dia que farà!’, però les temperatures rarament superen els 15ºC. Dissabte, vam anar a Vernon i a Kelowna a donar el volt. Són dues ciutats més grans, que estan ‘relativament’ a prop de Nakusp (aquí el que és a prop i el que és lluny adquireix un nou significat).
I diumenge, hi va haver el sopar de Thanksgiving, que és una cosa que se la prenen bastant seriosament i tothom se’n va a casa els pares o familiars, per a celebrar-ho tots junts. A sopar, també hi havia els pares del Jason i una veïna que també és de Newfoundland. En teoria, el dia d’Acció de Gràcies, es commemora la unió entre els colonitzadors i els natius del país, per això fan una barreja gastronòmica de les dues cultures i mengen gall d’indi i pastís de carbassa.
2 comentaris:
que xulo tot això Esther!!!!! aquest poblet té molt bona pinta per perdre-s'hi una temporada no????? ;-)
així ja has celebrat el teu primer Thanksgiving!!! van fer un turkey gegant amb mashed potatoes i gravy sauce???? :-D :-D
ah! parlant de celebracions.... incultura la meva!!!! aquí van celebrar el Columbus day, que coincideix amb el 12 d'octubre (la hispanidad.... vamos ;-) ) mai m'havia plantejat què coi celebràven...
Marta
Sí, el poblet està molt bé!!! Em va agradar molt!
El turkey no era gaire gran, però era molt bo... l'acompanyament no sé ben bé què era... sí que hi havia potatoes i sauce (això de menjar sense saber què menjo ja fa per mi...)
Publica un comentari a l'entrada