Estalviar lletres

Primer de tot, només volia comentar una curiositat, que la Marta ja m’havia explicat que a Estats Units ho feien, però ho vaig trobar molt estrany. Doncs sí, aquí també ho fan! Quan volen dir, per exemple ‘a car’, diuen ‘ei car’, com si pronunciessin la lletra en comptes de l'article.

Aquestes coses fan gràcia, perquè ja veus de seguida que ha de ser això, perquè si no la frase no té cap sentit, tot i que a mi això de manera natural no em surt... El que ja domino més és el tema d’escurçar paraules per totes bandes i de menjar-se totes les lletres a tot arreu. Quan escriuen, només posen l’arrel de la paraula (a vegades les primeres lletres i ja està) i l’última lletra o la primera, si té un prefix, com ara ‘begin’g’, en comptes de ‘beginning’, si escriuen ‘indep’c’, volen dir ‘independence’ o ‘g’mom’= ‘grandmother’. Però el pitjor de tot és quan parlen... el primer dia que vaig sortir al carrer no entenia quan la gent em deia bon dia. A veure que no farien un ‘good morning’ pronunciant tots els sons ho tenia bastant assimilat, ara bé, passa d’aquí a que et diguin alguna cosa semblant a ‘gu mo:n’, si tens sort a vegades, diuen una mena d’[i] no gaire no llarga, al final. I fan una cosa (almenys les d’aquí el pis), que segons com només pronuncien la [g].

El que també fan bastant més curt és el ‘you’re welcome’, quan dius gràcies, es mengen l’últim tros i diuen ‘ya’r wel’ o una cosa així, a mi em sona bastant malament. El que sí que s’ha de fer, bé no s’ha de fer, però ho acabes fent sense adonar-te’n, és quan dius ‘you’ no pronunciar la [u], o sigui ‘thank ya’, ‘see ya later’, que evidentment això no sona com una [t], sinó com una [r].