Aquesta foto és de la biblioteca de la universitat, que aquest cap de setmana, s'ha convertit en la meva segona residència.
Us explico què passa, jo quan em vaig matricular vaig pensar que seria molt interessant fer assignatures del Canadà, per conèixer més a fons la cultura d'aquí i estudiar coses noves. Doncs bé, el problema és que per molt que una assignatura porti la paraula màgica 'introducció' al seu nom, pressuposa alguns coneixements sobre la matèria (suposo que són coneixements socials, allò que tothom sap encara que no ho hagi estudiat mai). Per tant, quan vaig sentir que per dimarts els deures eren Name the 5 events you believe most important in Canadian history. Be prepared to explain your selection, vaig adonar-me que jo no sé cinc esdeveniments de la història del Canadà, i no puc fer una selecció.
Doncs bé, després de parlar-ho amb la professora ('oh, don't worry. I'm sure you'll do a great job'), m'he passat el cap de setmana mirant llibres d'història. I eren avorridíssims! Al final, he acabat fent dues coses:
Primer, he anat a la secció infantil a mirar si trobava algun llibre amb la història del Canadà condensada i explicada de manera lleugera. Ja n'hi havia ja! Però, explicaven històries molt antigues (ni història colonial, ni confederació,...)
Després, passejant-me per un passadís molt llarg amb prestatgeries molt altes on hi havia molts llibres, els títols dels quals començaven amb la paraula 'history', he trobat un llibre que el subtítol era short, thin history of Canada. Ha sigut com una revelació. El llibre no està escrit per cap historiador, però resumeix els esdeveniments més importants del país en diferents èpoques i ho fa de manera planera, que no fa mal llegir un diumenge a la tarda.
La història en sí és una matèria interessant, però pot arribar a ser avorrida i, sobretot, repetitiva. Per exemple, quan estudies història de les Illes Britàniques sempre és el mateix: tot just acabaven una guerra, que ja en començaven una altra. Doncs el Canadà, més o menys és el mateix, quan es van separar de Gran Bretanya, només eren quatre províncies i de mica en mica, se n'hi van anar afegint més (és un procés interessant, però repetitiu); de tant en tant, tenien alguna guerra amb Estats Units, perquè els intentaven envair, però ja està, com l'autor diu és un país tranquil i això té avantatges i desavantatges.
Bé, personalment, crec que la història explicada amb ironia i una mica de sentit de l'humor fa més de bon llegir que aquells totxos empolsinats que s'amunteguen en biblioteques arreu del món. Escric un passatge que he trobat graciós, sobre els primers pobladors del Canadà, que se suposa que eren d'origen asiàtic, que van arribar al continent americà per Alaska, caminant per sobre el gel:
It is not known why they started walking east. Probably just to see what was on the other side of the ice. What they found was more ice. Some of them went home to their own ice. But others found that they quite liked living in the ice and snow of North America and eating blubber, and so they stayed on and became Eskimos. Those that didn't much care for the ice and snow and eating blubber but didn't want to go home, stayed on but kept on walking south and east and became Indians.
1867 and all the rest of it: a short, thin Canadian history. Corfield, Geoffrey. Despub: Allanburg (2007)
14 comentaris:
Començo a adonar-me que per poder continuar llegint els teus posts, m'hauré de posar les piles amb l'anglès! Gairebé he tardat més estona a llegir l'última part que la resta de l'escrit!!
PD: Estic amb la professora, segur que faràs un molt bon treball!!
Petons!
Ei wapa!!
Kin cap de semana tant divertit, no?? jo nomes de sentir la paraula historia, hagues decidit q akets deures no els presentava... el dia dentregarlos segurament estaria malalta.. jejej
Wenu, no llegeixis gaire (q el llegir fa perdre lescriure!) :P
Vinga, a passaro be!!
Muakis!
o sigui... que el primer gran esdeveniment del Canadà va ser que una colla de japos xiflats van decidir anar-se'n d'excursió per sobre el gel...... Quines coses :-P
MARTA
Tela marinera!! T'has tingut que posar al dia amb l'historia del Canada en un 3 i no res. Deu n'hi do amb el paragraf, xdd. Amb una mica d ironia les coses s'agafen amb més entusiasme i més parlant d'historia q kom molt b dius es repetició rere repetició.
Tu tranqui, Esther, q el teu treball serà excel·lent;)
Petonets!
PS: Quina biblio + xula! Un disseny molt guai!
Eis!! sembla estrany, xo sisi torno a escriure jo! 2 comentaris am un dia... es q fa una estona estaven fen el programa bokamoll, sats? akell en q lespartac feia akelles brumetes tant... recordes un dia q va dir: val + ser la pera q fer el pressec! avui, sense venir a compte d res a dit: no es el mateix partir peres q remanar cireres!! e pensat q ho havies de saber!! jejje
A cuidarse!!!
Hahahahha!!!! Judit és molt bo! L'Espartac és un crack. Si algun altre dia ens el tornem a trobar a can Coma hem d'anar-hi, que segur que té algun acudit!!!
Tu ves-me explicant brometes d'aquestes, que ja saps que a mi em fan molta gràcia!
Jo, igual que la Montse... m'he de posar les piles amb l'anglès!!
A mi sempre m'ha apassionat la història, encara que comparteixo que pot arribar a ser molt avorrida. Llegint el teu comentari, m'han vingut un parell de coses al cap: em sembla excel·lent la decisió d'escollir assignatures com aquesta, aquí els oferim això als estudiants vinguts d'arreu? També m'he posat a pensar en la història de Catalunya mateix, aquest exercici que t'han proposat a tu sobre el Canadà, aquí el sabríem fer?
Quins 5 elements destacarieu vosaltres de la nostra història??? ...
Aix, ja sé que he trencat una mica el rotllo simpàtic de l'Espartac que estava imperant en els comentaris (i que m'han fet riure molt!!!jaja) però mira, és el què m'ha passat pel cap.
Apa, que segueixi el viatge a la història canadenca! ah, i ens el puguis explicar!
Isaac, aquesta pregunta que tu planteges, jo també me la vaig fer. La primera reacció quan em van dir aquest exercici va ser pensar 'és clar, per aquesta gent és molt fàcil; si a mi m'ho fessin fer de Catalunya, també ho podria fer'. Però després, vaig reflexionar-hi més a fons i vaig veure que com més coneixes un país, potser més difícil t'és fer una selecció.
A més a més, nosaltres coneixem molta de la nostra història. El Canadà fins fa relativament poc, no sabien ni on s'acabava (quan no existien satèl·lits era més difícil que ara fer mapes) i gran part de la història l'han hagut de reconstruir a partir de troballes arqueològiques. El que vull dir amb això és que tenir tanta informació com la que tenim de la història del nostre país és una sort, però alhora fa molt difícil destacar uns esdeveniments i descartar-ne uns altres; sobretot si entenem la història en un sentit ampli, no només guerres i processos polítics, sinó moviments culturals i, per exemple, esdeveniments esportius o socials.
Després d'aquesta reflexió, potser que intenti contestar la pregunta... a veure, primer de tot, jo diria que un fet que ha marcat molt la nostra societat va ser la romanització. Sé que és un fet molt antic, però, deixant de banda que de fet són els fundadors de la nostra societat actual, un dels nostres trets diferencials és la llengua, que no és res mes que una evolució del llatí.
I no es pot parlar de la història de Catalunya sense destacar la Guerra de Successió i l'11 de Setembre.
A partir d'aquí, la veritat és que no sabria que més triar. El primer esdeveniment forma part ja de la nostra cultura i el segon ha passat a ser una part fonamental de la nostra història i de les nostres tradicions.
A veure si algú més s'anima a contestar-te i així podem comentar-ho.
ostres.... esteu molt culturals!!! em sembla que jo no intentaré posar-me al vostre nivell... que encara faria el ridícul ;-)
un petonet,
MARTA
Ei Esther! Apassionant el tema de l'història de canadà.. Jo, com a bon català, m'apuntu al joc de les històrietes de catalunya que destacariem.
El primer fet a destacar, per a mí, és el de la creació de la senyera catalana amb les 4 barres de sang del compte Guifré el Pelos. La trobo una "història-llegenda" (ja que no sé ben bé fins a quin punt és real, i fins a quin punt no..) molt apassionant!
Però, com que no tota la història és antigua, un fet a destacar de la història recent, i que molts de nosaltres ja hem viscut, són els JJOO de Barcelona al 92. Sé que van ajudar molt a dinamitzar el nom de Barcelona al món, però de retruc va afavorir a tot catalunya. (sé, també, que barcelona portava el nom de "Spain" i no de catalunya, però tant sols amb les infrastructures que es van crear i el renom que va portar, ja va valdre la pena!)
Tot i aixó, la història no s'atura, i van passant pàgines cada dia! així doncs, esperem que tu ens vagis explicant la teva!
Saluts
respondré la pregunta que vaig iniciar jo (lleig? no sé, però en tinc ganes...).
És xungo, però jo destacaria centrant-me estrictament en Catalunya i en la història recent, doncs la consecució de la 1a Copa d'Europa per part del Barça, el campionat de 500cc del Crivillé, el cim de l'Araceli Segarra, el Dakar del Roma (va ser el primer), i el Campionat del món de la selecció catalana d'hockey a Macau.
jajaja no no, va, fora conyes.
La construcció nacional catalana liderada per Jaume I; la pretesa destrossa d'aquesta per Felip V; la 2a República; el Franquisme; la fracassada transició democràtica; i el moment actual. Són 5 grans moments de la nostra història. Positius? Depèn per qui.
Ah, brillant aquesta frase eh Esther: "sobretot si entenem la història en un sentit ampli, no només guerres i processos polítics, sinó moviments culturals i, per exemple, esdeveniments esportius o socials".
Uff, com m'enrotllo!!
apa, siau i a veure si hi ha més aventurers que aporten història!
Isaac, la frase pot ser brillant, però tant tu com jo hem triat el que jo n'he dit 'guerres i processos polítics'... (amb les seves conseqüències en molts altres àmbits, això sí), només el Roger s'ha desmarcat una mica.
Per cert, saps que n'has dit 6 i no 5 de moments històrics? :P Ja sé que costa triar... Tot i que jo no contaria el moment actual, la veritat, perquè si cas un dia serà història i això (suposo) que és el temps que ho decideix.
Ah, per cert (ara canviaré totalment de tema)! Ara he rellegit els comentaris, si voleu, podeu consultar aquests diccionaris per internet:
http://www.wordreference.com/ (castellà)
http://www.diccionaris.net/engcerca.php (català)
Eis!! Am tot axo d la historia, estas passan a davant al bloc dla gent am poca feina, q fa dies q ho tenen tot bastant parat!!
Tot axo q explikeu es molt interessant. Jo per destacar 5 elements historics catalans, primer mauria d tornar a repassar tota la historia pk ho porto molt malament, x tant si vosatres arribeu a un acord, jo us fare costat!!jejej
Ah, i gracies x les pagines de diccionaris q ens ofereixes, xo si t sobra temps, quan fasis un escrit en anglès el pots traduir a sota entre parentesis!! ja saps q soc una mica mandrosa...
A cuidarse!!!
penso que no ens hem de descuidar el moment de la normalització de la llengua catalana: pompeu fabra, l'oficialització del català , l'ensenyament, l'aparició de la nova cançó, que anys més tard hem conegut com a "rock en català"...!!! jejeje.
"Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol!"
Apa Esthersita, passa-t'ho mb mb!!!!! i continua fent-nos cròniques d'aquestes, que a més d'informar-nos de la teva vida canadenca, nosaltres tb ens distraiem una miqueta...pq aqui la rutina continua!!
Laia T.
Publica un comentari a l'entrada